Falta menys d'un mes perquè Gael García Bernal i Pablo Larraín, protagonista i director de No, el primer film xilè que aspira a un Oscar, desfilin per la catifa vermella de la festa del cinema més important, una cosa que ni s'imaginaven mentre rodaven la cinta, segons van dir en una entrevista amb Efe. "Ningú ho somiava", va admetre Larraín. "Ningú", va recalcar Bernal, assegut al seu costat durant la xerrada amb motiu de l'estrena del film als Estats Units, que arribarà a les sales el 15 de febrer i que competirà per l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera el 24 de febrer al costat d'Amor (Àustria), War Witch (Canadà), Un asunto real (Dinamarca) i Kon-Tiki (Noruega).

"Quan rodes no ets conscient del que passarà. És com si et tanquessis en un laboratori petit i silenciós, vas i tornes, i no saps com acabarà tot. Si hi hagués més control i consciència del que un fa, no seria tan fascinant rodar pel·lícules. Però sempre comptes amb un optimisme natural", va manifestar Larraín, de 36 anys. "Encara hi ha aquesta màgia de filmar una cosa que després ni saps com quedarà", va reconèixer Bernal, de 34 anys. Per al realitzador xilè aquesta serà la seva primera experiència en els Oscar, cosa que ja ha pogut assaborir l'actor mexicà en diverses ocasions, amb Amores perros (2000), Y tu mamá también (2001), Diarios de motocicleta (2004) o, més recentment, Babel (2006).

El "No" a Pinochet

García Bernal i Pablo Larraín arribaran a la gran festa del cinema mundial amb un llargmetratge, basat en l'obra de teatre El plebiscito, del xilè Antonio Skármeta, sobre la campanya opositora prèvia al plebiscit del 5 d'octubre de 1988 a Xile, quan va guanyar l'opció del "No" contrària a la continuïtat del dictador Augusto Pinochet, narrat tot això a través dels ulls del jove publicista (Bernal) encarregat d'orquestarla.

"La nominació a l'Oscar va ser una gran notícia perquè impacta positivament en la nostra carrera, però sobretot és bo per a la pel·lícula, que encara no s'ha estrenat en molts països. Té un recorregut extens i la candidatura farà que més gent s'hi interessi. No vull guardar les pel·lícules a l'armari, vull que la gent les vegi", va indicar el cineasta. "Tots esperàvem que sortís de l'armari", va postil·lar l'actor entre rialles.

Larraín no dubta a desfer-se en elogis cap al seu protagonista, un tipus que, segons ell, "es va posar la pel·lícula a les espatlles" i porta l'obra a una altra dimensió. I a Bernal se li il·luminen els ulls. Se'n sent orgullósi admet que va resultar clau per recuperar l'entusiasme en la seva professió.