Un estudi internacional, en el qual ha participat la Universitat de Barcelona (UB), ha descartat que hi hagi una relació entre els trets facials d'una persona, l'amplada de la cara i el comportament violent o agressiu d'alguns homes.

L'estudi, que s'ha publicat a la revista científica Plos ONE, ha analitzat 4.960 individus de 94 localitats de tot el món i hi ha participat la professora de la Unitat d'Antropologia del Departament de Biologia Animal de la UB, Mireia Esparza.

El projecte, coordinat des del Centro Nacional Patagónico de l'Argentina i des de la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic, aporta noves dades científiques que rebutgen les hipòtesis que associen els trets facials amb conductes antisocials o criminals, teories que van trobar molt predicament a mitjan segle XIX i que darrerament havien recobrat força.

Segons va informar ahir la UB, per dur a terme la investigació, s'han analitzat la cara -amplada i alçada facials- i els comportaments de 4.960 persones.

La professora Esparza ha explicat que s'han pres aquestes referències de la cara "perquè s'havien fet servir aquestes mesures en treballs previs que relacionaven l'amplada facial amb més agressivitat".

L'aportació de la professora de la UB en aquest treball internacional s'ha centrat en la reconstrucció de les genealogies de la població de Hallstatt (Àustria), a partir de dades biodemogràfiques dels homes d'aquesta localitat per obtenir la informació genealògica dels cranis de l'estudi i calcular l'eficàcia biològica de cada individu analitzat.

Malgrat que els resultats de la investigació descarten la presumpta relació de l'amplada facial amb els comportaments violents, l'estudi, segons Esparza, va més enllà.

L'antropòloga ha explicat que "d'una banda, la metodologia emprada es basa en mesures craniofacials i coordenades cranials en 2 i 3 dimensions, i ens dóna resultats més fiables que els estudis previs, que treballaven amb fotografies, i de l'altra banda, s'han analitzat gairebé 5.000 individus de tot el món, de manera que s'ha pogut fer una anàlisi comparativa interpoblacional i intrapoblacional".

Entre la població analitzada hi figuren els presos empresonats a Mèxic i fidels catòlics de Hallstatt. L'estudi concret de la població mexicana conclou que no hi ha cap relació entre un grau més o menys elevat d'agressivitat i la forma de la cara.

Els autors de la investigació han avançat que, a més del fet que els trets facials són "predictors febles" del comportament agressiu, la feina que han realitzat també posa de manifest que no existeix "dimorfisme sexual", és a dir, que les persones amb cares més amples en relació amb la seva altura, no tenen més descendència ('èxit reproductiu'), ni manifesten més comportaments violents.