Un equip d'investigadors catalans (també de la UdG), aragonesos i italians han descrit els moviments de massa de la serra de Peracalç i els voltants del llac de Montcortès, a la comarca del Pallars Sobirà, que es desplaça a una velocitat mitjana d'entre 1 i 3 mil·límetres cada any.
Un estudi realitzat per investigadors de les universitats Autònoma de Barcelona (UAB), Saragossa, Girona i Mòdena (Itàlia) han publicat un article sobre aquest fenomen en la revista Lithosphere", de la Societat Geològica Americana.
La UAB va informar ahir que la investigació indica que un ampli sector de la serra de Peracalç, format per un conjunt de roques rígides d'uns 250 metres de gruix i uns 4,5 quilòmetres quadrats d'extensió, llisca per damunt de roques molt més plàstiques provocant grans ruptures que desplacen lateralment una massa d'uns 900 hectòmetres cúbics en direcció nord. Els investigadors consideren que és el moviment de vessant més gran descrit fins ara als pirineus sud. El fenomen es produeix des de fa almenys 45.000 anys, a una velocitat mitjana d'entre 1 i 3 mil·límetres cada any, indica la UAB.
Actualment, els processos més actius de la citada serra tenen lloc a uns 1.400 metres, on són visibles esquerdes quilomètriques, denominades "grabens", que tenen desenes i, en alguns casos, fins i tot centenars de metres d'amplada.
Els moviments de massa, també anomenats moviments de vessant o esllavissaments, es produeixen per efecte de la gravetat, i els materials que intervenen en els mateixos poden ser tant roca com terra i el mecanisme de desplaçament és molt divers, des de la caiguda lliure fins al moviment lent de tota una muntanya, informen els experts.
