El Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs d'inconstitucionalitat que va interposar la Junta de Castella i Lleó contra la llei per la qual es van enviar a Catalunya els anomenats "papers de Salamanca" el 2006.
El TC desestima el recurs contra la Llei de "restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil custodiats a l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola i de creació del Centre Documental de la Memòria Històrica". La resolució considera que l'enviament a Catalunya dels papers no vulnera l'obligació que la Constitució imposa a l'Estat central de custodiar documents d'aquest valor històric, com defensava la Junta.
Els coneguts com a "papers de Salamanca" són un conjunt de documents confiscats durant la Guerra Civil per les tropes de Franco a la Generalitat republicana i a altres institucions catalanes.
La Junta de Castella i Lleó va recórrer contra la mesura en un escrit que denunciava l'"espoliació" que suposava dividir l'arxiu, enviant una part central del mateix a Catalunya, i privar-lo del seu sentit global de memòria sobre tota la repressió posterior a la Guerra.
La Junta recordava com el 1979 els documents confiscats "pels organismes repressors" es van integrar a l'Arxiu Històric Nacional amb seu a Salamanca, "beneficiant-se de la protecció que l'ordenament jurídic dispensa a aquest i als altres arxius estatals".
Van passar després a integrar l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola, tot això seguint la voluntat de l'Executiu estatal, un procés culminat el 1999.
El ple del TC ha respost, en una resolució de la qual ha estat ponent el magistrat Pablo Pérez Tremps, que la devolució dels papers de Salamanca a la Generalitat "no és arbitrària" ni irracional, al marge que es pugui o no estar d'acord amb ella. "L'adopció, per part del legislador democràticament elegit, de la decisió de contribuir a donar satisfacció a institucions o ciutadans que van patir, directament o en la persona dels seus familiars, les conseqüències de la Guerra Civil no pot constituir, en cap cas, una decisió arbitrària o irracional", diu la sentència.
"La protecció de l'interès dels propietaris originaris o dels seus successors de recuperar el que en el seu moment els va ser confiscat, que es promou amb la restitució legalment prevista, constitueix un interès constitucionalment legítim", afegeix.
"No pot titllar-se d'arbitrària una norma que persegueix una finalitat raonable i que no es mostra desproveïda de tot fonament, encara que pugui legítimament discrepar-se de la concreta solució adoptada", diu també la sentència feta pública ahir.
I afegeix que "entrar en un enjudiciament de quina seria la mesura justa suposa discutir una opció presa pel legislador que, encara que pugui ser discutible", no és inconstitucional.
D'altra banda, entre les conseqüències de la disputa pels "papers", al juny de 2005 desenes de milers de persones es van manifestar a Salamanca contra el trasllat dels documents i, també al juny, l'Audiència Nacional va desestimar la immobilització cautelar dels fons documentals de l'Arxiu de Salamanca.
L'aparició de Carme Alborch
Tot va començar el 1983, quan el Ministeri de Cultura i la Generalitat van arribar a un acord per microfilmar els documents, en total 507 lligalls, amb la finalitat que l'Arxiu Històric Nacional de Catalunya rebi les còpies de tot el material i els originals es quedessin a Salamanca.
Però el 1992 la Generalitat va denunciar que només havia rebut microfilms de la meitat dels lligalls, i el 17 de març de 1995 el Consell de Ministres, a proposta de la ministra socialista Carmen Alborch, acorda tornar a Catalunya els arxius de la Generalitat confiscats per les tropes franquistes.
