Aquest any, la campanya contra la fam en el món coincideix amb la celebració de l'any de la fe. D'aquí aquest títol, "fam i fe". En la meva vida he viscut moltes campanyes de la fam, he presentat projectes a parròquies i arxiprestats i he participat en activitats per recollir els diners necessaris per assumir el cost dels projectes adjudicats. Recordo bé que una vegada, en una reflexió sobre les causes de la fam en el món, una dona madura, molt marcada per situacions difícils i molt religiosa, respongué al
conferenciant: hi ha fam perquè no hi ha fe! Jo vaig quedar molt parat i sorprès per aquesta afirmació. En aquell moment vaig pensar que la dona s'havia equivocat, que el seu tarannà piatós l'havia traïda. La majoria dels participants pensàvem en les
estructures econòmiques, polítiques, comercials... assenyalades durant anys com a culpables de la fam en el món. Aquesta fou també la resposta del conferenciant a l'afirmació de la dona. Acabat l'acte, aquella dona -voluntària de Mans Unides-, amb molta senzillesa em digué: "Miri, ja sé que això que dic ningú no s'ho creu, però si estiguéssim convençuts que cada persona del món és un germà nostre perquè tenim un Déu Pare; si féssim cas de Jesús, que anomena feliços els qui ofereixen menjar, vestit, acolliment, aigua, atenció en la malaltia; si estiguéssim disposats "a vendre el que tenim i donar-ho als pobres"; si estiguéssim convençuts que allà on ens cal invertir és en el tresor del cel; i, alhora, si tinguéssim confiança que Déu vetlla perquè els ocells tinguin el que necessiten i que amb la fe podem moure muntanyes... la fam començaria a desaparèixer i seria vençuda". Tot massa senzill i simple, penseu vosaltres, tal com vaig pensar-ho jo mateix en aquell moment, però m'adono que la dona tenia tota la raó. El problema de la fam és complicat, perquè segur que exigeix un canvi important d'organització política i econòmica a escala mundial. Tanmateix, aquest canvi serà molt difícil si no modifiquem els criteris de relació i convivència entre els humans. I aquí sí que és fonamental la fe, la confiança en Jesucrist, en la manera de viure que proposa, en l'estil de relació amb l'altre, en la voluntat de Déu per al nostre món, el seu Regne. Precisament el lema d'aquesta campanya de Mans Unides és "no hi ha justícia sense igualtat" (...) (Extret del Full Parroquial d'aquesta setmana).
