Els camins dels artistes són inescrutables. Eduard Vila i Fàbrega (Girona, 1921 - 2008) va fer estada de jove a Tossa de Mar, i un dels entreteniments que va trobar consistia a pintar còdols i rierencs de la platja, que després regalava desinteressadament als amics degudament decorats. L'artista va oblidar aquella dedicació, però entrat en la maduresa la va voler recuperar. Així és com va néixer una petita col·lecció de pedres pintades, enginyosament batejades com "pictòlits", paraula que de moment no figura al diccionari normatiu, però l'acadèmia podria acabar havent de reconèixer el mot, si la tenacitat del periodista Pius Pujades continua.

Pujades ha reprès la col·lecció iniciada per Vila i Fàbrega, amb qui el va unir una estreta amistat, i actualment ja atresora més de cent "pictòlits" firmats per una vintena llarga d'artistes gironins. Aquesta setmana passada han entrat a la col·lecció Jordi Gispert i Quico Estivill, que se sumen a altres practicants del "pictolisme" com ara Fulcarà, Corominas, Roca D. Costa, Josep Perpinyà, Domènec Fita, Dolors Bosch, Comadira, Mercè Riba, Carme Planella, Carme Bosch i molts altres.

La llista completa es pot consultar a http://pictolits.blogspot. com, l'espai a Internet que difon aquesta col·lecció, a l'espera de poder fer operatiu les properes setmanes un web més específic, amb traduccions a quatre idiomes.

Els "pictòlits" de moment s'exhibeixen a Internet en fotografia ampliable a gust del navegant. Cada artista participant a la inciativa hi té una petita biografia.

Pujades ha explicat que l'experiència obeeix de moment a les ganes de retre un petit homenatge a Vila i Fàbrega, iniciador de la col·lecció. "L'Eduard havia pintat còdols recollits a la platja de Tossa quan l'hi va enviar el banc pel qual treballava. Molts anys més tard, alguns amics n'hi portàvem, triats a les cales de Colera, sobretot de la Rovellada. I s'hi va tornar a posar", comenta Pujades.

Els còdols són pedres que tenen d'entrada la gràcia que han estat esculpides per l'erosió pròpia de la naturalesa, després de recórrer aigües avall la llera d'un riu o haver fregat entre ells al ritme de les onades de la mar brava.

Els artistes impregnen aquestes peces amb el seu estil característic, de manera que són fàcilment identificables. Alguns opten per fer obres figuratives, altres, abstractes, segons els vingui de gust. Una artista ha preferit esculpir la roca, per comptes de pintar-la.

Pujades assegura que fa de bon grat la feina de gestió i assumeix la despesa de la difusió a internet, però també contempla la possibilitat que les institucions l'ajudin a portar a terme alguna exposició presencial, amb les pedres pintades, per exemple a les poblacions que tenen codolars, com ara Llançà, Colera o Tossa de Mar.

"De moment he demanat la implicació sobretot als artistes de la ciutat de Girona, però a partir d'ara tinc previst fer campanya també entre els creadors de l'Empordà i de la Garrotxa", ha dit el singular col·leccionista.