L'escriptor i dramaturg Josep Maria Benet i Jornet ha estat guardonat amb el 45è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, una distinció que atorga Òmnium Cultural. Benet i Jornet va debutar amb 'Una vella, coneguda olor' el 1964, que ja li va merèixer el premi Josep Maria De Segarra, i des d'aleshores la seva carrera s'ha fixat sobretot en el teatre, recentment amb 'Dues dones que ballen' (2010), i també ha escrit sèries de televisió. El jurat li ha concedit el premi "per la qualitat i extensió, varietat i coherència de la seva obra amb continuïtat infatigable i fidel al teatre de text que l'ha convertit en referència del patrimoni teatral contemporani".

Nascut a Barcelona el juny del 1940, Benet i Jornet es va donar a conèixer amb 'Una vella, coneguda olor', i va publicar conjuntament 'Fantasia per a un auxiliar administratiu' i 'Cançons perdudes' (1970). La seva obra ha estat traduïda a l'alemany, anglès, búlgar, castellà, francès, grec, italià, portuguès i txec.

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes s'atorga anualment des del 1969 a una persona que per la seva obra literària o científica en llengua catalana i per la seva importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït a la vida cultural dels Països Catalans.

Entre els guardonats dels últims anys hi ha Montserrat Abelló, Joan Solà, Josep Massot i Muntaner, més conegut com a pare Massot, Jaume Cabré, Baltasar Porcel, Joan Francesc Mira, Josep Maria Espinàs o Teresa Pàmies.

Més 'Pepito' que Benet i Jornet

Josep Maria Benet i Jornet, que assegura que es va quedar "perplex" quan la presidenta d'Òmnium li va comunicar que era el 45è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes perquè "mai" se li hauria acudit poder rebre aquest premi. "Jo no sé la qualitat del què he fet i, em temo, que és menys de la que m'agradaria tenir", ha assegurat.

En la cerimònia en la qual s'ha fet públic el guardó, el dramaturg ha reflexionat sobre la situació del teatre català, una disciplina que ha hagut de "lluitar molt per sobreviure" i que dins de Catalunya mateix "ha patit un cert menyspreu". Actualment, considera que aquesta disciplina escènica no ho necessita perquè està en el "millor moment de la seva història" i s'ha fet un lloc en el mapa internacional. "Podem anar amb el cap ben alt perquè la paraula Catalunya i el teatre català té un sentit més enllà de les nostres fronteres", ha reblat.

Amb un discurs marcat per la modèstia, el 'Pepito', com l'anomenen els seus amics i com assegura que més es reconeix, afirma que no sap què ha fet "bé ni malament, ni si he fet almenys coses passables" però augura que morirà escrivint teatre. "Sóc insegur, no estic ni estaré mai segur del què faig però sóc feliç d'haver vist les meves obres dalt de l'escenari", tot i afegir que fa pocs mesos ha estripat dos treballs. Així mateix, també ha tingut unes paraules sobre la seva dilatada trajectòria en el món televisiu, remarcant que la tasca és una feina "sempre col·lectiva".

"Em sento i em sentiré sempre com el noi de la Ronda", ha precisat Benet i Jornet, afegint que es vol "menjar la vida a glops" i li encantaria arribar als 124 anys "si pot llegir un llibre, veure sortir el sol i tenir algú a la vora per estimar".

El dramaturg rebrà 15.000 euros i el guardó del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes obra d'Ernest Altés, en una cerimònia "marcada per l'austeritat" -com ha explicat Muriel Casals- l'11 de juny al Palau de la Música.

Una persona "excepcional"

Joaquim Maria Puyal, representant del jurat del Premi, ha anunciat la concessió a Josep Maria Benet i Jornet del Prermi d'Honor de les Lletres Catalanes perquè "se'l mereix pel conjunt seva obra i per la seva continuïtat que el fa destacar de la resta de membres de la seva generació". "Ningú ha estrenat tant, durant tants anys ni de manera tan regular", ha reblat, glossant la figura de 'Pepito', "aquella persona poc important que ha respost a les crítiques no sempre suaus amb més obres, amb més treball i més èxit".

Per tot això, Puyal considera "obvi" que un treball tan important "no el pot fer algú que no sigui una persona excepcional".