Fervents admiradors declarats dels germans Gallagher i del so de Manchester, el quartet barceloní Stay passa per un moment bastant dolç, en l'aspecte musical. Aquesta nit, a partir de les 23h, arriben a Girona una setmana després de telonejar, per partida doble a Madrid i Santander, els britànics Ocean Colour Scene. A l'escenari de La Copa hi presentaran en viu l'àlbum The Fourth Dimension, el quart treball de la seva trajectòria- el segon publicat amb el prestigiós segell Subterfuge- gravat a finals de 2011 a Liverpool, sota la batuta del productor Fran Aschroft (Dandy Warhols, Blur...), i amb el qual se'ls han obert les portes a Alemanya i el Regne Unit, on actuaran a finals d'aquest mes.

Com es defineix la proposta musical de Stay?

Bàsicament fem pop i rock, una mica psicodèlic, amb aires britànics, tot i que tampoc ens tanquem portes a altres estils.

En què es diferencia el nou treball amb l'anterior (Passport to freedom)?

El canvi més important és la forma de gravar-lo. Vam decidir fer-ho a Liverpool i enregistrar-lo amb tots quatre tocant al mateix temps, per tal de buscar un so més analògic, més autèntic i càlid. L'anterior estava més produït, amb molts instruments, i ara volíem recuperar la potència del directe, i la força de les cançons. És un disc més britànic i amb un punt més psicodèlic.

Arriben a Girona poc després de ser els teloners d'Ocean Colour Scene, un referent del brit pop. Com ha estat l'experiència?

Ha estat molt motivant. Crec que va ser una experiència molt enriquidora per a nosaltres, ja que vam poder conèixer en persona l'Steve Cradock i parlar-hi, i ens va dir que li agradava la nostra música. Ens va fer pujar l'autoestima. Aquesta experiència, així com la de fa un parell d'anys tocant amb els Beady Eye (projecte musical liderat per Liam Gallagher) et queden a la memòria per sempre.

Els perjudica cantar en anglès a Catalunya?

És possible, tot i que tampoc és quelcom que ens preocupi gaire. És totalment aliè a nosaltres i quan fem cançons no pensem en això. Tampoc volem que ens influeixi el possible èxit comercial, o pensar en què és el que agrada als mitjans, ja que estaríem fent una cosa que no ens surt de dins. Els nostres referents són sobretot bandes anglosaxones i creiem que la música ha de ser lliure. Cada artista ha de fer el que li surt de dins, independentment d'allò que en aquell moment estigui de moda, ja sigui l'idioma o l'estil. Cantar en anglès pot ser un inconvenient en alguns llocs, però també pot ser un avantatge en molts d'altres.

La reivindicativa The change is coming, que té un vídeo a la xarxa en el qual s'hi veuen imatges de protestes socials, obre el disc. Quan arribarà l'esperat canvi?

No sabem quan arribarà, però el que està clar és que ja no és una qüestió de fer política o no, simplement de comprometre's com a ciutadans. T'has de situar en un costat o en un altre, perquè la situació actual és lamentable. No podem separar la nostra activitat musical de la situació que es viu el país, atès que aquesta ens afecta com a artistes, però també com a persones.

I vostès han participat activament de les protestes...

Ens vam implicar molt en el moviment del 15-M, i enmig d'aquell context va sortir la lletra de la cançó. En aquests moment cal posicionar-se, o estàs amb els opressors o amb els oprimits. Nosaltres ho tenim clar.

Com valora que es dediqui un concert al Banc d'Aliments?

La solidaritat entre ciutadans sempre és molt positiva. Però cal tenir en compte l'altra cara de la moneda, ja que les institucions i governs, que sovint organitzen aquest tipus d'acte, són part responsable de l'empobriment de la població. Si els qui tenen el poder ataquessin l'arrel del problema, aquest tipus d'actes no farien falta.

L'augment de l'IVA fins al 21% també està afectant l'escena musical independent?

Afecta, i molt. L'inici de la crisi ens va afectar, però des de finals de 2012 i principis d'aquest 2013 és una passada. Es nota molt en l'afluència de públic, que ha baixat molt, de la venda de discos ni en parlem, i sobretot en els concerts. Moltes sales ja no s'arrisquen a programar i als grups cada cop els costa més tirar endavant. Amb mesures com aquesta, el que estan fent és destruir la cultura del país.

Què es trobarà el públic que s'acosti a veure'ls aquesta nit?

Principalment tocarem els temes d'aquest darrer disc, tot i que com és habitual, també interpretarem cançons d'altres treballs, i si tenim temps, algunes versions.