Quan es commemoren els cent anys del naixement del poeta Salvador Espriu, candidat al premi Nobel de Literatura dues vegades, diversos experts consultats han coincidit a reivindicar la vigència de la seva obra tant per la perfecció de la seva prosa com per l'altura de la seva lírica.

Encara que les seves obres no apareixen avui entre les més venudes, el comissari de l'Any Espriu, l'escriptor Xavier Bru de Sala, remarca que des que es van iniciar els actes de celebració de l'aniversari, més d'un milió de ciutadans poden llegir o escoltar a l'inici de cada jornada, a través dels mitjans de comunicació o en les xarxes socials, l'anomenada "frase del dia" de l'escriptor.

Es tracta de "donar una altra dimensió a l'obra del poeta travessant barreres i interpel·lant la ciutadania, cosa que li hauria agradat i que ja en vida va fer, creant obra perquè Raimon la transmetés cantant-la i fent-la arribar al màxim de persones possibles".

Tampoc s'han obviat alguns dels seus versos més coneguts com "I com m'agradaria d'allu?nyar-me'n, nord enllà", del seu famós poema Assaig de càntic en el temple d'El caminant i el mur.

Bru de Sala defensa que l'autor català "és un dels grans lírics europeus del segle XX, i cada vegada és més reconegut, especialment, a mida que es va descobrint i coneixent l'arrel cabalística de la seva obra poètica".

Segons el seu parer, és també un gran prosista i la persona que recupera el terme "Sepharad" per designar la península Ibèrica i aprofundir en les relacions entre Catalunya i Espanya. "Suposo que avui -prossegueix el comissari Bru- podria repetir allò de fes que siguin segurs els ponts del diàleg, però el diàleg ha de fer-se amb mútua comprensió, i aquí el que potser falla sigui la mútua comprensió".

Incidint en aquest aspecte, assenyala que el poeta també va fer dir que els catalans: "com a cultura i com a poble som inassimilables en una idea d'una Espanya uniformitzadora".

En aquest punt, el seu biògraf Agustí Pons rememora que l'any 1981, en un congrés celebrat a Sitges amb la presència d'escriptors en llengua catalana i llengua castellana, va deixar escrit un text en llengua castellana, que va llegir Miquel Batllori, en què remarcava: "Contra reales problemas no deben crearse con sagaz engaño seudoproblemas para anular aquellos por no querer resolverlos".

"Qué tontos son los listos, los listos mondos y lirondos. Sólo desde reales autonomías se evitarán cantonalismos, situaciones taifas. A los que deseen y tramen lo contrario, siempre se opondrán los cuerdos con la implacable fuerza de la razón. Pero en verdad no imaginamos a nadie tan insensato ni tan torpe, que prepare una tal trampa para caer en ella como única pieza", assenyalava.

L'estudiosa Rosa Delor també és de les que creu que si Espriu visqués, tindria avui molt a dir del moment de crisi i per les cotes de corrupció a les quals hem arribat. "Al final de la seva vida -va morir el 1985- ja deia que es feia una política vulgar i que el futur no pintava bé".

Respecte a les relacions entre Catalunya i Espanya creu que apostava pel diàleg "sense defallir, de manera tenaç, encara que ?també veia que molts no saben ?dialogar, només insultar, barallar-se i donar les culpes al veí".

Delor, d'una altra banda, ?destaca que, quan en la seva obra ?parla d'estimar la terra, "no es ?referia únicament al lloc on un neix, sinó al planeta Terra, fent una lectura universal sobre l'únic lloc conegut on hi ha vida", va precisar.

Fins que finalitzi l'any, ?l'empremta d'Espriu es podrà ?seguir als teatres, on es representaran ?algunes de les seves obres, o en diverses exposicions, com una de ?marionetes gegants inspirades en els personatges que va crear.