El pont de Brooklyn, la silueta del qual uneix aquest barri i Manhattan a la ciutat de Nova York, compleix avui 130 anys. El poder d'aquesta construcció és tal que ha convertit la xifra aparentment anodina -el 130 aniversari - en el succés de l'any a Nova York. Desfilades, exposicions, maratons de lectura, exhibicions, concerts, parades, concentracions i un variat conjunt de manifestacions lligades als seus cables d'acer i blocs de pedra se celebren aquestes setmanes.
Poques construccions d'aquesta ciutat tan atapeïda d'icones assoleixen les dimensions mítiques del seu pont més important, una de les tres referències més citades de la capital. Instal·lat en la primera categoria dels símbols que atresora la Gran Poma, només assoleixen la seva talla l'Empire State Building i la Gran Central Terminal, que el passat 2 de febrer va celebrar el seu primer centenari. L'Estàtua de la Llibertat, Times Square, l'edifici Chrysler o Central Park queden un esglaó per sota.
El 1883 la seva rotunda silueta d'estil neogòtic es va convertir en el pont suspès més gran del món, amb 1.825 metres de longitud i un va de 486 metres de llarg i 41 d'alt. Dimensions que en aquests temps, on almenys 23 ponts superen el quilòmetre entre els seus pilars centrals, semblen poca cosa, però que llavors van resultar tan impensables que es va mantenir com el més gran durant 20 anys i les seves inconfusibles torres d'arcs apuntats van ser de les construccions més altes del món.
El pont de Brooklyn és el fruit del projecte de John August Roebling, visionari enginyer alemany, qui en certa ocasió que els gels el van retenir el transbordador que el portava des de Brooklyn a Manhattan, va tenir la idea d'un pont.
