La dramatúrgia gironina s'ha instal·lat en un piset d'un barri d'una ciutat mitjana de les comarques gironines. És l'apartament Bellavista, 18, títol de l'obra que la sala La Planeta de Girona estrenarà demà divendres i dissabte 1 de juny, a les 21 hores.
Bellavista, 18 és el títol que els dramaturgs Nene Coca, Cristina Matas i Tona Puig han donat a un espectacle concebut com una obra única formada per tres petits fragments que corresponen a tres peces escrites per cadascun d'ells, sota el denominador comú temàtic de les addiccions.
La durada de cada peça és d'entre 20 i 25 minuts, i consisteix en un diàleg entre dos personatges. Les tres peces tenen un únic director, Cristina Cervià, i compten amb tres intèrprets que es reparteixen les intervencions: Georgina Asin, Paco Moreno i David Marcé.
"Tot l'equip el formen professionals vinculats a les comarques gironines", va explicar ahir en roda de premsa Ferran Joanmiquel, director de la Plataforma de Dramatúrgia de les comarques gironines (Platadedrama).
A la ficció dramatúrgica, l'edifici Bellavista, conegut popularment com "els pisos baratos", construït als anys 1960, la gent obrera que hi viu manté l'harmonia. Però el propietari del tercer primera viu a Barcelona i té el pis en règim de lloguer.
Els diferents inquilins que aniran passant per aquí donen vida a l'obra. A El pis de les aranyes, Nene Coca vol viure en primera persona les experiències de les quals vol escriure abans de traslladar-les al paper, i, per al projecte, comptarà amb la complicitat d'un amic d'adolescència.
A Blinkers, Cristina Matas retrata les persones que miren sempre endavant perquè no volen veure res del que passa. Els blinkers són les defenses oculars de pell que es col·loquen sobre el cap dels cavalls perquè només mirin endavant.
Melics (o canviant pets per merda) és el text dramàtic de Tona Puig. Segons el refranyer popular, diu l'escriptora, "mirar-se el melic" és una expressió que s'utilitza quan un centre l'atenció massa en un mateix. És clar que per a algunes persones això pot ser un art. Els personatges de la seva obra intenten sobreviure tan be com saben... o com poden.
L'escenografia de Bellavista, 18 és de Pablo Paz, i el so i la il·luminació d'August Viladomat.
Els responsables de la producció no descarten poder portar l'obra a altres escenaris, com per exemple el de la barcelonina sala Beckett, però la realitat de la crisi és esclafadora, i aquesta sala no té garantida la continuïtat.
La posada en escena té el suport de la Casa de Cultura de Girona, l'Ajuntament, la Generalitat, i la col·laboració de l'Associació Gironina de Teatre El Galliner.
