Soler (Figueres, 1961) es mostra convençuda que la concessió a la seva última novel·la del Premi Ramon Llull 2013 -que comporta la seva publicació en castellà i francès- ha estat "l'empenta" que necessitava i el que ha fet que la mateixa, després de publicar-se en català en de març, vagi ja pels 30.000 exemplars venuts i la seva quarta edició.

La creadora d'aquesta poètica i sensorial novel·la atribueix aquest èxit al fet que molts lectors "es poden sentir identificats" amb els seus personatges "corrents", en les vides dels quals se succeeixen "pèrdues, drames i fracassos però també alegries", amb un "leitmotiv" que recorre tota l'obra: la celebració, any rere any, de la nit de Sant Joan i l'arribada de l'estiu que invita a "renovar-ho tot".

L'estiu que comença (Editorial Planeta) s'inicia amb l'embaràs simultani de dues amigues de la infància, Elvira i Roser, i el transcórrer de la vida dels seus fills, Andreu i Júlia, en els següents cinquanta anys. El tradicional sopar de Sant Joan reuneix, any rere any després del naixement de l'Andreu i la Júlia, les dues famílies en el romàntic jardí de la família Balart, entorn a un ritual en el qual mai no falta la taula coberta amb una estovalles de fil blanc, copes blaves i verdes i un gerro en el qual floten hortènsies i magnòlies recent agafades que impregnen tot amb la seva olor.

La novel·la aprofundeix en la fina línia que separa la felicitat del desconsol, l'alegria de la tristesa més profunda, revelant que en la vida de tots hi ha estius lluminosos però també tempestes que ho destrueixen tot.

"La nostàlgia, mentre no es converteixi en malenconia, no té per què ser negativa", segons Soler, qui considera que la seva novel·la parla dels mecanismes de què disposa cadascun per afrontar "el que la vida li depara", que fan que "amb unes mateixes cartes, un surti millor parat que un altre en funció de la seva habilitat emocional".

Tot i així, subratlla, els seus personatges tenen alguna cosa en comú: "la seva fe en la vida", que renoven cada any a principi d'estiu simbòlicament brindant per la nova temporada que comença, un missatge que l'escriptora desitja que cali en els lectors amb l'ànim que, malgrat les tempestes, "segueixin confiant en la vida".

Soler reconeix que han emergit els estius de la seva infantesa, que encara que han transcorregut en un paratge de muntanya i no al costat del mar, com en la novel·la, sí que tan tingut "el mateix ritual" d'estiuejar cada any "en el mateix lloc i amb el mateix grup d'amics, amb aquestes sobretaules llargues d'ambient estiuenc i molt en contacte amb la naturalesa".

"Hi ha una gran metàfora en la novel·la que té relació amb el mar", assegura l'autora catalana, qui ha ambientat L'estiu que comença en l'imaginari poble de Sorrals, encara que podria tractar-se de "qualsevol poble no només de la costa catalana, sinó del Mediterrani", la qual cosa la converteix en una obra "molt sensual pels seus colors, les seves olors i el seu ambient".

En aquest "divagar per la vida" adverteix de la necessitat de tenir present que a un mar en calma sol succeir-li la tempesta, amb la vista posada en que "sempre tornarà la calma", i ho fa situant els seus joves protagonistes davant un drama en el qual es posa de manifest "la fragilitat de la vida", cosa que, per experiència pròpia, sap que marca "tota la teva existència".

"Volia subratllar el fet que no solem valorar el que tenim; només ho trobem a faltar quan ho perdem", recorda l'escriptora.

Soler admet que tant en aquest registre realista i poètic com en el més humorístic, com les seves novel·les sobre les dones 39+1, se sent "còmoda", i assenyala que en tots dos la temàtica és comú: l'àmbit familiar i l'amistat i, sobretot, una anàlisi profunda de la psicologia dels personatges, fruit de la seva capacitat innata d'observació i del seu interès pels ressorts psicològics.