Una datació radiocarbònica ha confirmat que un crani descobert ara fa 41 anys a les coves prehistòriques de Serinyà (Pla de l'Estany) és la resta més antiga d''Homo sapiens' a Catalunya. El fòssil té uns 22.000 anys i no ha estat mai exposat al públic perquè des que va sortir a la llum ha estat envoltat de controvèrsia. El seu descobridor, el doctor Josep Maria Corominas, ja va apuntar que es podia tractar d'una peça del paleolític però com que es va localitzar molt a prop d'un estrat d'edat de Bronze amb altres restes humanes es va atribuir a l'edat dels metalls. El reestudi de les peces del magatzem del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles ho va posar en dubte i es va decidir fer-li la prova.
El fòssil es va trobar a la cova Mollet III i està format per una volta cranial pertanyent a un individu adult i possiblement del sexe femení, segons les darreres investigacions que acaben de ser publicades a la prestigiosa revista 'Journal of Human Evolution' per part d'un equip de prehistoriadors de la Universitat de Girona. Després d'analitzar la peça exhaustivament, s'ha vist que no presenta cap lesió que pugui explicar el motiu de la mort de l'individu però sí que s'hi observen unes marques de dents d'un animal carnívor que l'hauria atacat un cop mort.
De fet, l'equip d'investigadors encapçalats pel doctor Joaquim Soler i Bibiana Agustí, redactors de l'estudi, veu molt probable que l'indret on es va localitzar fos un indret on es feien enterraments. "Juntament amb el fòssil s'han trobat una gran quantitat d'objectes de decoració, com ara petxines de mar i ullals de cérvol, que ens fan pensar que havia estat un enterrament que ha quedat desfet amb el pas del temps", detalla Soler. Precisament, per aquet motiu s'ha decidit reprendre les excavacions a la zona amb la previsió que s'allargui durant els pròxims dos mesos i continuar treballant-hi en els següents anys. Si es confirmés aquesta hipòtesi, el crani es convertiria també en l'enterrament d''Homo sapiens' més antic a Catalunya però no pas un de destacat a la zona del mediterrani on ja n'hi ha de conservats.
Una peça envoltada de controvèrsia
La resta humana, que s'ha presentat aquest divendres de forma oficial, s'ha passat 38 anys als magatzems del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles guardada i conservada com a una peça de l'edat de Bronze. El crani no va ser mai exposat i va ser durant un estudi dels materials de les antigues excavacions del doctor Josep Maria Corominas, membre fundador del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i descobridor de la majoria de jaciments prehistòrics de la zona així com d'aquest crani, que es va decidir sotmetre la peça a una prova per sortir de dubtes.
Des que es va localitzar el 1972, el fòssil va estar envoltat de controvèrsia. Corominas ja va intuir que era d'un 'Homo sapiens' del paleolític i així ho va anotar als seus quaderns però com que es va trobar molt a prop d'un estrat de l'edat de Bronze, molt ric en restes humanes i per tant d'un període més modern, es va decidir classificar-lo a l'edat dels metalls en posteriors investigacions. Durant l'última revisió de la peça, però, es va decidir sotmetre-la a una datació radiocarbònica en un laboratori holandès. El resultat va ser revelador: la peça té uns 22.000 anys. Aquesta datació la converteix automàticament en la resta d'humà modern més antiga de Catalunya i la tercera a nivell de l'estat espanyol, només superat per l'occipital d'un infant al País Valencià, de fa uns 25.000 anys, i amb l'enterrament d'un nen a Portugal, d'uns 24.000 anys si bé aquest última no s'ha datat de forma directa.
Els investigadors confien trobar noves restes de la mateixa època del crani, que pertany al període gravetià, en altres punts del jaciment, com ara a la cova de l'Arbreda, la d'en Pau i especialment la cova del Reclau Viver. "El més interessant és el que vindrà ara", reconeixia la doctora Bibiana Agustí.
Un reconeixement als investigadors
El titular de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, ha presidit la presentació de la peça que s'ha fet al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles on ha reivindicat la bona feina feta per investigadors i universitats del territori. Uns treballs, ha dit, que han permès donar "continuïtat" al coneixement. També ha reconegut la feina d'aquelles persones que, com el doctor Corominas, han tingut la decisió i la "passió" per intentar saber els orígens de l'home i com han acabat fent aportacions "decisives" pel país.
El conseller també ha subratllat el compromís del Govern per continuar donant suport a la investigació en aquest àmbit i ha explicat que aquest 2013 s'han destinat 3 milions d'euros per dur a terme un total de 65 excavacions a diferents punts de Catalunya. Ha conclòs la seva intervenció tot dient, "gràcies per fer-nos una mica més savis i una mica més 'Sapiens'".
Els responsables del museu ja han anunciat que tenen previst exposar el crani a la sala del paleolític.
