E tant que al·ludits en l'article que Josep López de Lerma va publicar el dia 13 de juliol a Diari de Girona, els claustrals del PAS ens hem plantejat una resposta col·lectiva, tot i que volem deixar clar d'entrada que no entrarem en debats d'alta volada ni farem invocacions a Occident o a la Grècia clàssica. Només ens limitarem a explicar quina base jurídica i quines motivacions van fer possible la presentació de determinades mocions a un Claustre que, d'altra manera, hauria tornat a ser, per enèsima vegada, un òrgan inactiu i acrític.
Aquesta, de fet, sembla ser la disfunció que alguns voldrien atribuir-li: López de Lerma dictamina, des de la distància, el que també vam poder sentir en d'altres intervencions: "El Claustre no és per a això". Ara bé, ens preguntem, ¿per a què és el Claustre? ¿És un brindis al sol? Si aquest òrgan només ha de servir per escoltar les exposicions de la rectora, i no serveix per debatre i decidir les línies d'actuació de la institució, ¿quin sentit té? Molt ens temem que el propòsit últim és acabar eliminant del tot la seva potestat decisòria, en la línia de la reforma de la governança que s'està impulsant des de sectors ultraliberals. És en aquest sentit, que segurament López de Lerma fa una lectura interessadament restrictiva tant de les atribucions del Claustre com de la seva mateixa entitat.
Fa la impressió que, per a alguns, determinats òrgans democràtics no són legítims intrínsecament: estan molt bé, sempre i quan no s'hi prenguin decisions que es desviïn de l'estret carreró que condueix la universitat cap a l'elitització i la privatització. Aquesta particular manera d'entendre les potestats del Claustre, de fet, es va fer palesa des d'un principi amb els fets vergonyosos que es van produir a la sala d'actes la tarda del dimarts dia 2 de juliol, quan de manera brusca van desaparèixer alguns membres del govern, fet que va impedir assolir el quòrum necessari per tirar endavant les votacions. Una maniobra sibil·lina que difereix formalment de la proposta de López de Lerma, que en aquest aspecte va més de cara a barraca, especialment quan afirma sense embuts que la rectora "mai" hauria d'haver acceptat incloure els punts dels estudiants i el PAS a l'ordre del dia. ¿Podia fer-ho, però, la rectora? El Reglament del Claustre disposa que "L'ordre del dia de la sessió podrà ser ampliat a iniciativa del rector o d'un mínim del deu per cent dels claustrals i haurà de ser aprovada per la majoria simple dels claustrals" (art. 23.3). En cap cas s'estableix la potestat de la rectora de vetar la introducció d'un punt. Així doncs, hem d'entendre que López de Lerma suggereix que la rectora s'hauria d'haver saltat el Reglament? O és que aquest reconegut jurista ignora la reglamentació interna de la universitat?
Deixant de banda consideracions legals, ens preguntem per què les mocions del PAS, i les dels estudiants, han generat tant de malestar. Nosaltres creiem que, en el fons, l'enuig no prové d'una suposada extralimitació de caràcter polític, sinó dels continguts en concret. Pel que fa a la proposta de tallar les relacions amb la Corona, buscava tan sols que la Universitat fos coherent amb els seus principis democràtics, i evités tacar-se la imatge en uns moments en que la corrupció s'ha convertit en una lacra insuportable. Demanar que les àguiles deixin de reverenciar les mosques és, certament, una moció política, tan política com el fet de continuar fent la gara-gara al príncep any rere any. No passarà res, tanmateix, per haver aprovat aquesta moció. La universitat no s'ha ensorrat, de moment, i si ho fa no serà precisament per l'aprovació d'aquesta mena de mocions. Entenem perfectament que el senyor López de Lerma s'estripi les vestidures -no és casual que el bufet d'advocats on treballa s'hagi encarregat d'exercir la defensa de la Infanta Cristina-, però no tant que ho facin aquells qui asseguren tenir guardades ampolles de vi per al dia que el país esdevingui una república independent.
Pel que fa a la petició d'ingressar els impostos de la UdG a l'Agència Tributària Catalana, una mesura completament legal i amb riscos irrisoris, va ser rebutjada amb les excuses porugues de la mena que habitualment sentim en boca dels qui no simpatitzen precisament amb el clam pel dret a decidir. Nosaltres la vam presentar perquè vam considerar que la universitat s'havia de mullar, ni que fos de manera simbòlica, per donar suport a la demanda de solucions per al finançament del país, perquè això afecta directament a la universitat, especialment als qui patim retallades salarials i acomiadaments, i perquè no considerem la universitat una torre d'ivori endogàmica, sinó una institució pública lligada als anhels i els reptes del conjunt dels ciutadans del nostre país.
El desconcert que ens causa, com a treballadors i com a ciutadans, la crisi econòmica, política i ètica, i la manera com la vivim directament, tal vegada expliqui l'actitud "eixelebrada" que vam tenir en el Claustre. És en aquest context excepcionalment greu del panorama polític al nostre país, que presentem aquestes iniciatives tan escandaloses a parer de personatges benpensants i immobilistes, i les considerem indubtablement coherents i justificades, i encara més necessàries, per tal de sortir de l'atzucac en què alguns vells participants de la política ja fa anys ens van ficar.
