Un total de 134 obres opten als Premis Literaris de Girona que s'entregaran el 27 de setembre a l'Auditori de Girona. Els organitzadors van destacar ahir l'alta participació i el bon estat de salut de la creació literària, tot i el marcat context de crisi.
Enguany, el principal premi -el Prudenci Bertrana de novel·la- veurà reduïda la dotació de 42.000 a 30.000 euros però això no li ha restat participació, ja que s'han presentat fins i tot més obres que en edicions anteriors.
Un cop tancat el termini de presentació d'obres, la Fundació Prudenci Bertrana va donar a conèixer el nombre de treballs que han rebut i que opten a cadascuna de les categories.
El president de la fundació, Esteve Vilanova, va fer un reconeixement al caràcter dels escriptors que, tot i la crisi, no es "desanimen" i continuen presentant obres.
Un premi amb 46 edicions
Al Prudenci Bertrana de novel·la, que arriba a la 46a edició, hi optaran un total de 36 obres, quatre més que l'any anterior.
Enguany, la fundació s'ha vist obligada per primera vegada a ajustar la dotació econòmica del premi per garantir la supervivència dels guardons. Com ja es va anunciar, aquesta edició es premiarà el guanyador amb 30.000 euros, i no amb 42.000 com fins ara.
La resta de guardons mantenen les retribucions, excepte el premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil, que passa de 7.500 a 6.000 euros.
En aquesta categoria, s'han presentat vuit obres. El premi Miquel de Palol de poesia es manté en els 2.400 euros (s'hi ha presentat 25 treballs), el Carles Rahola d'assaig en 6.000 euros (s'hi ha presentat setze treballs).
El premi Lletra a projectes digitals de literatura catalana en 1.200 (el termini per presentar obres es tanca el 15 de setembre) i el Cerverí de Girona -a la millor lletra de cançó, enguany dedicat a l'Any Espriu-, manté el caràcter honorífic sense dotació.
La gala d'entrega serà el proper 27 de setembre a l'Auditori de Girona.
L'alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, va destacar la importància de la llengua catalana en el món de la literatura i va assegurar que l'alta participació demostra que és una llengua "viva i activa en el món de la creació".
