La campanya d'excavacions a Atapuerca ha tret a la llum un petit ganivet de sílex tallat fa 1,4 milions d'anys, fet que el converteix en el vestigi més antic de la presència d'homínids a la Serra d'Atapuerca (Burgos), declarada Patrimoni de la Humanitat.

Aquest petit fragment de pedra, d'uns tres centímetres i amb un tall molt definit, permet plantejar la hipòtesi que la presència d'homínids a Europa no va ser intermitent, sinó que hi va haver una ?continuïtat des de fa un milió i mig d'anys, va dir ahir Eudald Carbonell, un dels tres directors de les excavacions.

Això contravindria la teoria, generalment acceptada fins ara, que Europa es poblava per onades i quedava sense homínids durant llargs períodes, va afegir.

El petit ganivet ha estat trobat a la Sima del Elefante, dos metres sota del lloc on es va localitzar el 2007 una mandíbula que, fins ara, estava considerada com el rastre fòssil més antic de la presència d'homínids a Europa.

Els codirectors d'Atapuerca van aprofitar la presentació del balanç de la campanya d'excavacions d'aquest estiu per mostrar una escàpula d'un nen d'uns sis anys que van trobar el 2005 i que han acabat de recuperar.

Un altre dels directors, José María Bermúdez de Castro, va explicar que es tracta d'un tipus d'os que és "molt difícil de recuperar" i del qual gairebé no hi ha exemples al món d'aquesta antiguitat.

Té poc més gruix que un paper de fumar i estava adherit a una capa d'argila molt compactada, de manera que un equip de l'Institut de Prehistòria (IPHES) de Tarragona ha trigat set anys a recuperar-lo totalment.

El tercer director, Juan Luis Arsuaga, va mostrar en la roda de premsa un fragment de parietal d'Homo heidelbergensis, procedent de la Sima de los Huesos.

Va explicar que el van trobar abans d'ahir mateix i que encara no s'ha netejat. Reconeix que en el context d'Atapuerca és una troballa modesta, tot i que considera que en qualsevol altre jaciment del món seria "extraordinari" trobar un fragment cranial de més de 400.000 anys.

El fòssil permet apreciar la part interior i, per tant, la forma del cervell. Ara estudiaran si correspon a algun dels cranis dels que han trobat fragments o és un de nou.