No cal dir, a hores d'ara, que el Càntic dels Càntics és la millor poesia que Déu ha escrit per als homes, perquè els diu que els estima i els demana on són, ja que vol estar amb ells i desitja ardentment la seva proximitat. Per confessar-los que els estima des del seu si més íntim, què era més escaient que una poesia d'amor humà -uns versos eròtics, unes estrofes curulles de besos i carícies tendres- entre la Sulamita i el seu estimat? Vet ací el Càntic dels Càntics que brilla en la Bíblia com la pedra preciosa més sensual en un jardí de diamants i maragdes.
Llegir-lo en català era fins ara relativament senzill, ja sigui en la traducció de la Bíblia Interconfessional o bé en la preciosa traducció del pare Pius Tragan, a la Bíblia de Montserrat. I ara, gràcies a una iniciativa de l'editorial Fragmenta, un nou Càntic dels càntics és encara més a l'abast de tothom, en un català profundament poètic i actual -la llengua treballada, cisellada amb paciència, de Narcís Comadira- i sota l'aval i ajuda del doctor Joan Ferrer, que, a hores d'ara, és el millor coneixedor a casa nostra de la llengua hebrea en què va ser escrit aquest Xir ha-xirim. És així com ha nascut aquesta nova versió, a partir d'una unió de talents: Càntic dels càntics de Salomó, edició i traducció de Narcís Comadira i Joan Ferrer, Barcelona, Editorial Fragmenta, 2013.
El Càntic dels càntics és breu, i l'edició d'aquesta nova versió de Narcís Comadira i Joan Ferrer és certament amanosa i agradable. A més de la traducció del poeta Comadira, hi ha un pròleg justificatiu, escrit pel mateix poeta, i un valuosíssim "assaig de lectura" on el professor Joan Ferrer apropa sàviament la literalitat del text hebreu i els matisos subtils del poema a tothom qui pretén aprofundir en el sentit del Càntic. Com a cireretes que coronen l'edició, hi ha també el text hebreu i vuit dibuixos de Narcís Comadira, que fan encara més pròxim el Poema d'amor per a tots nosaltres.
"Aixeca't, amiga meva, / preciosa meva, i surt, / que l'hivern ja ha passat / i s'ha acabat la pluja. / Les flors despunten pel país, / el temps del cant ha arribat, / se sent pels camps el parrupeig de la tórtora. / La figuera madura les seves figues tendres / i les flors de la vinya perfumen. / Aixeca't, amiga meva, / preciosa meva, i surt, / coloma meva, de les escletxes de la penya, / dels amagatalls dels espadats. / Deixa'm que et vegi, / fes-me sentir la teva veu, / perquè la teva veu és dolça, / la teva cara, preciosa". Som-hi a la llibreria, que comprar-lo val la pena. Aquest Càntic dels càntics no només ens apropa a Déu i a la saviesa dels antics homes d'Israel, sinó que ens sedueix amb mots d'amor i fa més gran la cultura catalana.
