Perquè ens entenguem: si en una banda dels combats de la història hi ha el Foreman-Alí de Kinshasa, al seu extrem més oposat hi ha el Bonet-Ciurana de la UdG. Així de ben avinguts estan els dos candidats a substituir Anna Maria Geli al rectorat. I està bé que així sigui, ja que es tracta d'educats doctors universitaris i no de dues moles de múscul negre a punt de polvoritzar-se, però són tan poques les discrepàncies i punts de conflicte entre Bonet i Ciurana que costa trobar diferències entre le seves propostes. Posats a buscar, ens hauríem de remetre al final del debat d'ahir, quan es va posar sobre la taula el dret a decidir i la independència de Catalunya. Inclús aquí van coincidir en que la postura de la UdG l'ha de decidir el Claustre sobirà, però mentre Sergi Bonet va manifestar clarament estar a favor d'una Catalunya independent, Joaquim Ciurana va rebutjar pronunicar-se, adduint que tot i tenir una opinió personal al respecte, com a candidat a rector creia que no l'havia de fer pública perquè optava a representar tota la universitat. Dues respostes prou valentes, perquè si a Bonet se li ha de reconèixer contestar sense dubtar, no és menys cert que, tenint en compte els temps que corren i el lloc on la va pronunciar, la resposta de Ciurana té així mateix molt de valerosa.

Tot això va ser ja en la part final d'un debat que va congregar més de 300 persones -moltes d'elles sense lloc per seure- a la sala de Graus de la facultat de Dret de la UdG. Organitzat per Ràdio Girona i per Diari de Girona i conduït per Màxim Castillo i el cap de Cultura d'aquest diari Daniel Bonaventura, l'acte va reunir entre el públic en principi professors i personal d'administració i serveis, però s'hi van anar afegint progressivament estudiants, és de suposar que a mesura que anaven sortint de classe.

Com ha quedat dit, moltes són les coincidències entre els dos candidats, que s'iniciarien en el blau dels ulls, el nas de patrici romà -bonic eufemisme- i un cabell en retirada, continuaria per l'afició a l'ara anomenat running i conclourien en les seves idees per al futur de la Universitat de Girona, que és el que importa.

Amb matisos, per descomptat. El primer tema que es va tractar va ser el de les retallades que darrerament tenen per costum dur a terme les administracions i com podrien afectar a la UdG. Tots dos van conicidir en què no han de significar retallades a la universitat, ja que aquesta és un ens autònom. Aquest aparent "miracle" -com el va anomenar Bonaventura-, el duria a terme Sergi Bonet "treballant per obtenir més ingressos a la UdG". Ciurana també va incidir en que "la UdG pot generar més recursos propis" i va afegir que, en cas que les retallades pressupostàries afectessin la UdG, en cap cas "es veurien afectats els estudis i els grups de recerca". En aquest mateix camp, Bonet va fer referència a la necessitat d'optimitzar millor els recursos amb el capital humà que ja té la mateixa UdG, minimitzant els treballs externs. Mentre Bonet va assegurar que no acomiadaria personal de la universitat, Ciurana, més prudent, va opinar que en aquests moments no es poden oferir garanties de manteniment de llocs de treball, ja que cal estudiar bé la situació econòmica i la de cada PAS que es troba en situació d'interinatge. En resum, van coincidir en la necessitat d'aprofundir en les fonts d'ingressos pròpies de la UdG per evitar les retallades.

Va sorgir en el debat el sistema de beques i la necessitat d'assegurar que tothom pugui accedir als estudis universitaris. Bonet va assegurar que té intenció de crear un fons de beques per als estudiants, per la qual cosa va insistir en la necessitat de generar recursos, posant com a exemple que en una recent visita al Brasil va comprovar que en aquell país estan disposats "pagar milions" a universitats que els assessorin en determinats temes. Ciurana considera que s'estan malbaratant diners en algunes accions de la UdG que s'hauran d'esmenar, i va incidir també en la possibilitat de treballar amb països emergents.

Pel que fa a la qualitat, Ciurana va admetre que hem de ser conscients de les dimensions de la UdG, però "això no treu que pot tenir -i té- prestigi internacional en àmbits concrets". "Podem situar-la al mapa internacional a partir de certs estudis i professors concrets, que serien com ambaixadors de la UdG" . Bonet va admetre també que la UdG pot competir amb altres "en alguns temes sí i en altres no". Per aconseguir més pretigi, segons Bonet "cal focalitzar la recerca sense anul·lar la diversitat, crear xarxes multidisciplinàries sobre un tema concret, cosa que universitats més grosses no poden fer". En aquest sentit, Ciurana assegurava que "hi ha 110 grups de recerca, que és un nombre desproporcionat per la mida de la UdG", tot i que no aposta per eliminar-los sinó per aglutinar-los "i fer-los més potents". El debat va acabar amb el mateix to cordial que havia començat -noblesa obliga- i amb els dos candidats indicant que cal alleugerir la buracràcia universitària i fer més fàcils els procediments administratius.