A Jorge Andrés Gorrín, veí de San Isidro (Granadilla) de 57 anys, el coneixen els seus amics com Pochocho o El Rei però a partir d'ara li hauran de dir El Rei de la sort, El calb de la fortuna o El solter d'or. Aquest home, que circula pel sud de Tenerife amb un flamant esportiu descapotable de luxe, no en va tenir prou de guanyar el 2006 «El Sueldazo» de l´ONCE, gràcies al qual percep des d'aleshores, i ho seguirà fent fins al 2031, un total de 6.000 euros al mes, 1,8 milions en total. Per si de cas era poc, el passat 22 de desembre es va emportar 375.000 euros gràcies a tres dècims del 79.712, que va resultar premiat amb el segon premi de La Grossa de Nadal, i només 16 dies després, el dia dels Reis d'Orient, tornava a guanyar el segon premi, aquesta vegada del sorteig del Nen (69.362), aconseguint 75.000 euros.

Per molt increïble que sembli, no són els únics pessics que ha aconseguit al llarg de la seva vida. A principis dels anys 80 va obtenir, també de manera consecutiva, un premi de 170.000 euros i un altre de 2.260 euros en els sortejos de l'ONCE. Entre una aposta i una altra, Jorge Andrés Gorrín s'ha embutxacat en total 2,4 milions d'euros.

«Línies eròtiques Jorge Gorrín, digui'm», manifesta en agafar el telèfon aquest home convertit en tot un personatge a Tenerife. Mentre molts dels premiats en els sortejos prefereixen ocultar la seva identitat per evitar problemes, Gorrín no s´ho pensa a l'hora d'admetre el seu idil·li amb la fortuna. «Que què faré ara? Acabar la casa de fusta que m'estic construint a Granadilla, sota mateix de la gasolinera en la qual vaig comprar els tres dècims de La Grossa, i anar-me'n a Alemanya a comprar un vehicle. Vaig pensar a comprar un Ferrari però al final crec que optaré per una caravana. És que m'agrada anar amunt i avall».

L'home no hi veu cap lògica pel fet d´haver guanyat dos premis seguits després d'haver-ne aconseguit tres amb anterioritat. «Diuen que afortunat en el joc, desafortunat en l'amor. [Diu rient]. No ho sé, encara que tampoc crec que m'hagi anat tan malament en l'amor. Això sí, estic solter, sense compromís i sense grapejar», apunta entre broma i broma. En realitat, Gorrín va estar casat però aclareix que només va durar deu anys. Assegura així mateix que va tenir dos fills amb aquesta dona i deu més amb altres dones amb les quals no va contraure matrimoni, dos d'ells residents a Cap Verd.

Els tres dècims de la Grossa els va fiar gràcies a la confiança que té amb el fill del propietari de la gasolinera de Repsol de Granadilla, situada a una banda de l'autopista del Sud, que va repartir els 200 milions d'euros de la sèrie completa del segon premi. Mentrestant, el del Nen el va adquirir de casualitat quan es dirigia un matí a Santa Cruz a resoldre una paperassa. «Em vaig desviar a Candelaria, vaig passar per l'administració de la Plaza de Teror i vaig comprar un número que em va agradar. I així va ser tot», explica per aclarir que, això sí, sol comprar butlletes de la Loteria i l´ONCE allà per on passa. De fet, el Nadal de 2012 va comprar 60 dècims, encara que no va tenir la mateixa sort que aquestes festes.

Nascut a La Rajita, la Gomera, Jorge Andrés Gorrín té una vida de novel·la. El seu pare va morir als 36 anys, quan ell en tenia només 10, i llavors la seva mare va decidir emportar-se els tres fills que va tenir a Tenerife a la recerca d'una vida millor. Obdulia Arzola va treballar molts anys a l'hotel Mencey de Santa Cruz. Primer van viure al barri de Las Delicias i després en el de La Salud, a Santa Cruz.

Gorrín va fer de tot per guanyar-se la vida. Va treballar en una botiga de televisors, va reparar electrodomèstics i després va apostar per la pesca. En algunes ocasions va arribar a estar embarcat fins a un mes, períodes en els quals admet que «guanyava bé». «M'esforçava per ajudar la meva mare i per guanyar-me un futur encara que era força nòmada», afirma. Així, va estar fent tombs d'un costat a l´altre fins que se'n va anar a viure al sud de l´illa, es va casar, es va separar i va tornar a refer la seva vida.

Tot va fer un gir inesperat el 2006 quan es va emportar «El Sueldazo» de l´ONCE. L'Organització Nacional de Cecs li ingressa 72.000 euros cada principi d'any, a raó de 6.000 euros al mes, una quantitat que seguirà percebent durant els pròxims 17 anys. Gràcies a aquest cop de sort, es va comprar un esportiu descapotable i un tot terreny, i va viatjar per Itàlia, Turquia, les illes gregues i Tunísia. També va iniciar la construcció d'una casa de fusta a Granadilla, prop del pis de San Isidro en el qual segueix residint en l'actualitat.

«Treballar? No, i ara. Ja em paga l´ONCE», afirma entre rialles. «Em passo el temps gaudint de la vida i, sobretot, cuidant de la finca de la meva germana, que curiosament també va guanyar 120.000 euros amb un dècim del segon premi de la Grossa que va comprar en la famosa gasolinera de Repsol. «Bé, 100.000 perquè Hisenda s´emporta el 20%», puntualitza.

Però, a més de cuidar els cultius de la seva germana, una altra cosa que afirma que li encanta és cantar. «Ho canto tot: folías, boleros, ranxeres...». Una que li agrada cantar especialment és la ranxera El Rey, que va popularitzar el mexicà Vicente Fernández, pare del galant Alejandro Fernández. «Por-que si-go sien-do el reyyyy...», canta a l'altra banda del mòbil Jorge Andrés Gorrín.«Alguns m´anomenen El Rei perquè m'agrada molt aquesta cançó», puntualitza. Calb com el protagonista dels anuncis de la Loteria, la irrupció de Gorrín el passat dia 22 amb el seu cotxàs gris descapotable a la gasolinera de Granadilla va ser un dels moments més comentats d'aquell dia de ­xampany i alegria desbordant. Assegura que malgrat els seus 57 anys, «la gent no me´n posa més de 40». «I segueixo semblant un jove pel meu passat mariner, perquè estic com un roure i perquè esmorzo cada dia llet amb gofio», apunta. Ja té dos nous números per tornar a temptar a la fortuna en el sorteig de dissabte de la Loteria Nacional. Els va comprar a Taco, La Laguna. Acaben en 13.