«L'home soviètic no ha desaparegut. És una mescla de presó i guarderia. No pren decisions i simplement està a l'espera del repartiment. Per a aquesta classe d'home la llibertat és tenir vint classes d'embotit per triar», diu Alexiévitx, qui opina que només una minoria de russos, bielorussos i, en menor mesura, ucraïnesos vol el canvi. A l'estil de Arxipèlag Gulag d´Alexandr Solzhenitsin, Alexiévitx s'ha bolcat a indagar en l´estil de vida postsoviètic, per arribar a la conclusió que «des de Crimea a Moscou, l'home té una por atroç al canvi. Les seves ambicions són purament materials: visat Schengen, poder comprar un cotxe i diners per viatjar».

Alexiévitx, que va sonar recentment per al Nobel de Literatura, rememora el vell debat entre Solzhenitsin -«el camp de treball fa l'home més fort»- i Varlam Xalámov, qui opinava que «el camp destrueix l'home, ja que en sortir ja no pot seguir veient, perquè creu que el món sencer és un gulag». «L´homo sovieticus mai ha tingut experiència de llibertat o democràcia. Vam creure que només per tirar al terra l'estàtua del fundador del KGB, Fèlix Dzherzhinski, seríem Europa. La democràcia és un treball dur que implica generacions», indica.

Els interlocutors estan tenallats per un profund «sentit derrotista», no tant per la decepció que va suposar la caiguda de la Unió Soviètica, sinó per la fi d'un gran imperi. «Més que un complex imperial és un trauma psicològic. De nou tot ens ha sortit malament. Hi ha molt odi i negativisme acumulat. L'ànim és prerevolucionari. Lamentablement, sembla que els canvis només poden arribar a través d'una revolució», explica l´autora. L'escriptora acusa el cap del Kremlin, Vladímir Putin, de conduir Rússia a una «nova edat mitjana» amb la seva política. «Cada època té la seva edat mitjana. Amb el seu nou conservadorisme, Putin porta Rússia al passat. Els meus amics fugen del país. Rússia s'ha congelat en el temps», apunta.

El mateix ocorre en la seva Bielorússia natal, on va tornar fa amb prou feines un any després de més d'una dècada d'exili a Europa, la qual cosa ha estat aprofitada pel lutòcrata Alexandr Lukaixenko per romandre en el poder durant gairebé 20 anys. «Bielorússia és com una petita URSS. Lukaixenko s'aprofita de la indecisió del poble que tem el capitalisme salvatge de Rússia. És un petit país agrícola fàcil de controlar. Els joves que es rebel·len, els expulsen de la universitat i els deporten», denuncia.

Afegeix que l'excepció a la regla és Ucraïna, especialment l'Oest del país, lloc on es va gestar la coneguda com a Revolució Taronja, el 2004. «Ucraïna és menys soviètica. Als ucraïnesos no se'ls pot oprimir com als bielorusos. L'Est és diferent, ja que la fam per la col·lectivització estalinista va permetre l'arribada de molts russos», apunta.