Els poetes del món i sobretot els argentins patim i aprenem aquests dies de la pèrdua de Juan Gelman, el nostre poeta més gran.

La Pàtria sencera amb la seva tendresa i amb el seu dolor estava encarnada en aquest home com encarnada també quedarà per a la posteritat en els seus poemes.

Juan Gelman NO HA MORT!!! La notícia de la seva mort... "se parece a la palabra NUNCA...".

En aquest cas particular és tan indescriptible el dolor davant el que mor com davant el que neix i sento les dues coses alhora: Juan morir/Juan néixer.

Estic molt trist i molt alegre. Ploro per dolor, ploro per amor i estic alegre perquè Juan Gelman va encarnar i ens va fer encarnar la vida, la poesia, tant com al dolor i a la bellesa. Gran part del que triem ser -els que el vam triar de referent- es deu a la seva ètica, a la seva dignitat, al seu rigor, a la seva tendresa. Sento moltes emocions i sensacions barrejades.

No vull sortir, voldria quedar-me a casa rellegint mil vegades més els seus poemes, escoltant la seva veu tan especial (quan parlàvem per telèfon amb ell, els poetes integrants de la revista Epitafio, ens passàvem el tub de mà en mà amb Patricia C., Emiliano Bustos i tants altres per sentir la seva "pastositat" poètica mentre ens embolicàvem amb el cable i amb les seves preguntes). Perquè Juan sempre et feia preguntar-te coses.

La benvinguda a la PÀTRIA després de la dictadura de Videla, les nostres xerrades pel carrer Corrientes. Un Nadal hospitalàri que Juan va poder superar amb un cor tan noble, queden a la memòria.

Voldria avui estar al costat del saquito gris (americana gris), tornar a aquesta reunió "clandestina" amb els joves poetes que ens va brindar quan la mala mort el sotjava trepitjant-li els talons. "Poetas jóvenes tras los pasos perdidos...".

Ara ja no som tan joves però el lema segueix i seguirà sent el mateix. Molt afortunat d'haver-nos conegut Juan. L'última vegada que ens vam veure, a Casa Amèrica de Barcelona, ens vam abraçar i en aquest abraçada vaig sentir la tendresa i el dolor de la poesia feta carn.

Gràcies per TANT Juan, gràcies per TANT i això que dic és ínfim pel que fa a TANT MÉS que voldria dir però també aprendre de vós l'art de la discreció...

T'envio una abraçada cap a on siguis cantant com en el teus poemes... "pío-pío...".