Niños en el tiempo (Seix Barral) es divideix en tres fragments d'una mateixa història: la ferida, la cicatriu i la pell. El final d'un matrimoni narrat a través de la mort d'un fill petit, el relat de la infància en la vida de Jesucrist, i el viatge a una illa d'una dona que ha pres una decisió fonamental i que tanca el cercle del llibre. «Tot va néixer sobre la idea d'indagar, amb tot el respecte, en la infància de Jesucrist. M'apassionen els llibres de l'Antic Testament, com a textos literaris són fascinants; el Nou Testament és una novel·la; i després em vaig adonar que la història necessitava un contrapunt i d'aquí la idea del matrimoni que perd el fill», explica Menéndez Salmón (Gijón, 1971).

Elogiat per la crítica i premiat amb nombrosos guardons, entre ells, el de la Crítica de Asturias i el Juan Rulfo 2003, atorgat per Radio France Internationale i l´Instituto de México de París per Los caballos azules, Menéndez Salmón ha escrit una de les seves novel·les més èpiques i edificants, amb un final que està plagat de llum i de possibilitat de reconstrucció.

«En tots els meus llibres hi ha un ressò sobre la pèrdua del fill o les pors a la paternitat -argumenta-, i aquí m'interessava indagar sobre què és el que pot aportar la literatura a la pèrdua d´un fill i reflexionar sobre això; perquè si hi ha una pèrdua per antonomàsia és la d'un fill», matisa. Una novel·la que és un joc literari i un pas més en el camí d'experimentació que des dels seus inicis va emprendre Menéndez Salmón.

Una indagació sobre la paraula i l'art com a salvació i sobre els límits del creador a l'hora de parlar de la intimitat nua, de la paraula com a artifici, però també com a salvació i cura. I és que en un moment de l´obra, la protagonista diu al seu marit alguna cosa així com que després de la tragèdia ell escriurà sobre tot el que els està succeint i això els destruirà a tots.

Autor de La noche feroz, Derrumbe, El corrector o La luz es más antigua que el amor, l'escriptor assegura que li encanten els nens, que «són el més bonic que existeix», i per això ha tractat el personatge de Jesús infant amb el màxim afecte i respecte, subratlla aquest llicenciat en Filosofia, que estima aquesta matèria perquè és una «escola d'humilitat». Així, Niños en el tiempo confirma, a més per la seva estructura, aquest camí d'audàcia que va iniciar des del seu primer llibre. «Em sento segur com a escriptor i cada títol em reforça la convicció que recorro un camí interessant i solitari», afirma.