"Si fas el servei de Déu com ell vol que el facis, ajudes a la integració de les persones". El pare Jaume -Xavier Hereu, de nom civil-, rector de la parròquia ortodoxa de la Mare de Déu de la Tendresa (patriarcat de Sèbia) , és l'encarregat d'oferir cada diumenge la litúrgia a l'església que la comunitat té a la plaça Sant Pere de Girona. Ja fa dotze anys que l'església ortodoxa es va implantar a Girona i en aquests moments la parròquia compta amb més de 150 fidels censats, dels quals 30 acudeixen regularment a missa. La celebració es fa en català, tot i que la majoria de fidels provenen de països com Rússia, Geòrgia, Romania i, en menor mesura, Sèrbia. Això sí, els càntics de missa es fan en els idiomes de tots els presents, per tal que cali més el missatge.

L'església ortodoxa és, juntament amb l'església catòlica romana i el protestantisme, una de les tres grans branques de la comunitat cristiana, concentrada, sobretot, a l'Europa Oriental. Per això, la majoria dels seus membres a Girona provenen d'aquests països, tot i que també hi ha alguns catalans que s'han casat amb persones procedents d'aquests països i, per tant, s'hi han acabat afegint.

El pare Jaume defensa aquesta diversitat i assegura que està en contra de les esglésies "nacionals"; és a dir, destinades a una comunitat en concret. "S'ha d'entendre que l'església és una, i que qualsevol església ortodoxa ha de ser de tots", indica. I és que, tal com els va comentar l'exvicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, la feina que porten a terme és eclesiàstica, "però si es fa bé, ajudes a la integració de les persones". De fet, després de la litúrgia els fidels es reuneixen per prendre te, menjar i compartir una estona més d'intercanvi d'idees i opinions. A més, també posen el seu granet de sorra solidari tot col·laborant amb el Banc dels Aliments.

El pare Jaume assegura que els fidels ortodoxos gironins entenen "l'esperit català" i se senten còmodes a la parròquia, malgrat que aquí s'intenen "suavitzar" algunes de les costums i tradicions arrelades en altres països. Per exemple, a la parròquia gironina les dones poden entrar al temple amb el cap descobert, cosa que no passa a altres llocs. L'església ortodoxa també està creixent força a la Costa Brava, on cada vegada hi ha més gent de l'Europa oriental, ja sigui per treballar o perquè hi han adquirit un habitatge de segona residència.

Per la seva banda, el pare Jaume, molt interessat en la literatura, està preparant un llibre de 40 sonets sobre la Mare de Déu. L'objectiu és demostrar que, malgrat que hi ha alguns dogmes que diferencien l'església romana i l'ortodoxa, en el fons la Verge Maria és només una.