L'eminent filòleg i teòleg gironí Modest Prats i Domingo va morir ahir a la mitjanit a Girona, als 77 anys. Nascut a Castelló d'Empúries l'any 1936 i ordenat capellà a Girona el 1959, Prats, que feia temps que estava malalt, vivia a la residència sacerdotal Bisbe Sivilla d'aquesta ciutat, que l'any 2009 li va concedir la seva màxima distinció, el guardó Athenea persones, per "la seva dedicació en la recerca i divulgació de la llengua i cultura catalanes". I és que Modest Prats, al marge del seu vessant com a teòleg, ha estat un apassionat investigador i difusor de la cultura catalana en general, la qual cosa el va portar a tenir una intensa i reconeguda trajectòria com a docent i i també a exercir, entre d'altres activitats, com el primer delegat dels Serveis Territorials de Girona del Departament de Cultura de la Generalitat, l'any 1981.

Llicenciat en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona i en teologia per la Pontifícia Universitat Lateranense, completà aquests darrers estudis a l'Institut Catòlic de París. Va ser rector de les parròquies de Medinyà, Vilafreser i Santa Susanna del barri del Mercadal de Girona. L'any 1995 participà activament en el Concili Provincial Tarraconense.

Professor en diversos centres docents eclesiàstics i al Col·legi Universitari de Girona, dirigí la delegació a Girona de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma. Fins a l'any 2002 va exercir de professor de la Universitat de Girona.

Membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, va participar en els seus col·loquis internacionals sobre llengua i literatura catalanes. Va destacar especialment pels seus treballs sobre història de la llengua catalana, dels quals sobresurten Notes sobre la "controvèrsia" sobre la perfecció de l'idioma català (1974), La segona part de les "Instruccions per a l'ensenyança de minyons" de Baldiri Reixac (1976), Notes per a una història de la llengua (1976), Verdaguer a la Mare de Déu del Mont (1984), Història de la llengua catalana (amb Josep Maria Nadal, vol. I, 1982; vol II, 1996), El futur de la llengua catalana (1990), amb Albert Rossich i August Rafanell, Política lingüística de l'Església catalana. Segles XVI i XVII (1995), i Engrunes i retalls. Escrits de llengua i literatura catalanes (2009), recapitulació de la seva trajectòria d'estudiós i defensor de la llengua catalana.

Fora de l'àmbit lingüístic i acadèmic, va publicar Les homilies de Medinyà (2011), recull de sermons i homilies tant de qüestions religioses com cíviques i ètiques en general. L'any 2004 li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi. El 2005 ingressà com a membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans.

El juliol de 2010, arran de la pubicacio del llibre Modest Prats Domingo. Aproximació biogràfica, obra de Salomó Marquès, Francesc Feliu i Josep M. Fonalleras i editat per l'associació Rosa Sensat i "Mestres 68", Joaquim Nadal i Farreras escrivia al Diari de Girona que el volum "és un llibre en què s'aprofita tot, on no sobra res, que fa justícia i aporta un toc d'humanitat planera i llegidora. Es fa llegir perquè està ben construït i ben escrit, però sobretot perquè la dimensió humana i intel·lectual del personatge l'omplen amb la presència corpòria i la potència de veu i de raonament que tots hem conegut i reconegut en Modest Prats. Tots sabem que els sermons de Prats tronaven des de la trona amb un retruny de contundència racional, de construcció rigorosa, de verb precís, de dissecció implacable dels fets i de la realitat. Al fil de la biografia n'hi ha un tast claríssim en el text".

Precisament sobre la biografia, Nadal afegia que "Salomó Marquès explora la biografia més personal de Modest Prats. Nascut a Castelló d'Empúries el 5 de setembre de 1936. Fill de Baldiri Prats, afusellat a Montcada als vint-i-cinc anys, el dia 3 de desembre de 1936, i d'Enriqueta Domingo. La senyora Enriqueta, originària d'Arànser, l'acompanyaria tota la vida des d'una eficaç discreció que desvetllaria l'admiració de Josep Pla i de molta altra gent. En Modest va fer sempre molt cas de la seva mare i n'escoltava les opinions que li donava amb ponderació intel·ligent en alguns temes concrets.

L'escola, el seminari, primer com a alumne, després com a professor, els estudis a fora, a Roma, París i Barcelona, els companys de la facultat, la influència del Dr. Damià Estela. Les parròquies de Vista Alegre o Medinyà i Vilafreser principalment, amb la culminació gironina del Mercadal. La dimensió pastoral i la dimensió acadèmica amb l'evident supeditació, sempre, d'aquesta segona a la seva línia vital triada i volguda. El compromís espiritual i el compromís cívic amb la llengua i el país. El relat de Marquès desgrana els fets de la biografia amb una eficàcia provada".