L'Ovella taula amb calaix que el 1942 va pintar Salvador Dalí en el Projecte d'interpretació per a un estable-biblioteca és una de les peces més esperades del Saló del Moble de Milà, que farà d'aparador internacional d'una idea que ha trigat 72 anys a fer-se realitat.

El moble, produït per BD Barcelona Design, una empresa de mobles d'autor de prestigi internacional, es presentarà dimarts al Saló del Moble de Milà, un gran esdeveniment del disseny i la indústria del moble que marca les tendències en aquest àmbit.

Jordi Arnau, director BD Barcelona Design, ha explicatque el projecte va néixer al revisar l'obra pictòrica de Dalí per editar alguna peça, com ja es va fer el 1991 amb una cadira i una taula pintades el 1935, en la primera ocasió en què es va produir un objecte surrealista pintat per Dalí.

Òscar Tusquets

Arnau ha recordat que el dissenyador Òscar Tusquets va trobar el quadre en el qual va veure aquesta tauleta amb forma d'ovella i va ser ell també qui va proposar posar-ho en producció i que la fabriqués la firma de taxidèrmia parisenca Deyrolle, amb la qual l'artista català va mantenir una intensa relació en vida.

El procés per convertir la pintura en objecte i a materialitzar-se els Xai, com s'ha denominat a l'ovella taula, ha durat gairebé un any, i al desembre es van començar a comercialitzar en l'àmbit mundial.

Per al director de BD Design, un moble signat per Òscar Tusquets i la taxidèrmia realitzada per Deyrolle, a partir d'un dibuix de Dalí, és tot un esdeveniment en el món de l'art, perquè es tracta d'un objecte que no es va pensar per produir-lo ni per produir-lo en sèrie.

Les taules s'han realitzat amb animals que estaven destinats a ser sacrificats per a consum habitual, dissecats amb un treball de taxidèrmia per la firma parisenca, i sobre ells s'ha realitzat un treball d'ebenisteria per al calaix. També tenen uns "sabatetes" de bronze al final de les potes.

El projecte dels "bens taula" està avalat per la Fundació Gala Salvador Dalí, i cadascuna de les 20 peces blanques que s'han editat estan valorades en 36.500 euros. A més, s'ha produït un únic Xai negre valorat en 72.000 euros.

Segons Jordi Arnau, dels 21 Xai que s'han fet ja se n'han venut deu, nou blancs i l'únic negre, a galeries de Hong Kong, i no es descarta que totes les tauletes acabin en mans de col·leccionistes xinesos.

Una trobada fortuïta a Barcelona entre Tusquets i Peio Rahola, director de Deyrolle París, amb motiu d'un homenatge al prestigiós taxidermista Soler i Pujol, que tenia el seu establiment a la plaça Reial de la capital catalana, va ser l'inici d'aquest projecte.

Dalí va ser client habitual del taxidermista Soler i Pujol, i en les seves obres és constant la presència d'animals. També existeixen molts testimonis gràfics i escrits sobre aquesta predilecció de l'artista.

En la taxidèrmia de Barcelona, Dalí va comprar ullals de marfil, un bou de mar, un esquelet de goril·la mitjà i fins i tot es va endur en dipòsit un lleó, però a l'establiment se'l recordava per situar un rinoceront dissecat, que encara es conserva, enmig de la plaça Reial de Barcelona.

També moltes de les peces dalinianes com óssos, lleons, llagostes o cignes pintats per Dalí provenen de l'establiment parisenc Deyrolle, que els últims anys ha recuperat el seu passat esplendor i que actualment és referent per a decoradors i col·leccionistes.

El projecte de DB s'inscriu en la llarga tradició de l'edició de mobles dalinians que es va iniciar amb el sofà en forma de llavis que està a la Sala Mae West del Teatre Museu de Figueres i al qual van seguir mobles i llums que partien de projectes dibuixats per Dalí o de pintures on apareixien representats amb summe detall.

Per als creadors d'aquesta "ovella taula", amb aquest projecte han pretès acostar-se a allò que Salvador Dalí hauria fet si hagués pogut produir aquest mobiliari, i amb aquestes peces s'han obert els "sobrets blancs" amb idees genials que Dalí havia pensat vendre a preus altíssims.

Entre els projectes realitzats per Salvador Dalí en la seva faceta de dissenyador destaquen els mobles de jardí per a casa seva de Port Lligat, l'arquitectura completa del Night Club (en forma d'eriçó) per a l'Hotel President a Acapulco (1957) i un altre projecte per a un bar de Califòrnia en els anys quaranta.