El periodista mexicà Sergio González Rodríguez va guanyar ahir el XLII Premi Anagrama d'Assaig, dotat amb 8.000 euros, per l'obra Campo de guerra, on reflexiona sobre la revolució tecnològica i com s'ha imposat al món el control i la vigilància mitjançant la ideologia ultraliberal.

Presentat amb el pseudònim "El Becario", al llibre, l'autor de l'aclamada Huesos en el desierto, sobre les dones assassinades a Ciudad Juárez i que gairebé li va costar la vida, analitza la tendència geopolítica encapçalada pels Estats Units, que, "amb el pretext de combatre el terrorisme al món, ha imposat el control i la vigilància a partir de plataformes militars i ha impulsat l'ordre progressiu de grans corporacions mundials".

L'editor Jorge Herralde es va mostrar satisfet que el jurat hagi premiat per unanimitat aquest assaig d'un "periodista d'enorme prestigi a Mèxic i Amèrica Llatina", pare de llibres com Huesos en el desierto, del 2002, o d'El hombre sin cabeza, una interpretació sobre les decapitacions i usos rituals de la violència per part de grups criminals.

Sense oblidar el mestre Octavio Paz i reconeixent que manté una "contradictòria" relació amb el finalista del premi, el també mexicà Luigi Amara, Sergio González Rodríguez es va mostrar partidari d'una literatura que, a més d'entretenir, "serveixi per pensar" i per "fer canviar el punt de vista sobre la realitat".

Els últims anys, va defensar, la tecnologia ha reemplaçat, "a poc a poc, la decisió humana, desplaçant-se, fins i tot, la capacitat de decidir, sense que hi hagi qüestionament ètic", va afegir.

Campo de guerra, va avançar, va precisament, sobre "què passarà amb les persones i darrere d'aquest triomfalisme dels aparells" perquè, segons la seva opinió, "darrere, hi ha una manera de domini on la persona no té contrapès".

En la seva llarga al·locució, González Rodríguez, nascut a Ciutat de Mèxic el 1950, va dir que tots aquests afers "no es poden observar neutralment, perquè la tecnologia no és neutral, sempre té un propietari, i això és el que intento qüestionar amb aquesta obra".

"Tot es veu com una gran panacea de futur i no sempre hi ha beneficis. La gent està confosa, quan hauria de tenir claredat", ha apuntat.

Respecte el seu país, va comentar que hi ha "absència d'estat de dret" i va posar com a exemple que de tots els delictes comesos "només es castiguen entre l'un i el dos per cent, la qual cosa és atroç".

També es parla d'una societat amb institucions constituïdes i poders instituïts, "igual que succeeix en moltes democràcies d'arreu del món, que són formals, procedimentals, però sense una relació substancial amb la vida de les persones". "Estem parlant del regne dels poders salvatges".

Davant aquestes situacions, González Rodríguez proposa que la justícia es compleixi i que es "torni a repensar la manera de veure les coses". "La millor literatura sempre ha vingut de les èpoques compulsives".