L'exposició "Dones del suro: treball i societat", inaugurada ahir al Museu del Suro de Palafrugell, fa un homenatge a totes aquelles dones que varen treballar en el món del suro, moltes de les quals varen passar desapercebudes pel doble fet de ser dones i obreres, però que varen tenir una importància cabdal per al desenvolupament de la indústria surera. La inauguiració va comptar amb la presència de Carme Prats i Joaniquet, doctora en ciències biològiques i actual cap d'exposicions i projectes d'innovació del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, que va dissertar sobre el tema "Dona i industrialització a Catalunya".
L'any 1997, des del Museu del Suro, ja s'havia organitzat una exposició sobre el treball de les dones en el món del suro. La importància històrica i social del tema va provocar l'interès de Sandra Bisbe, que va investigar més la qüestió. Els resultats obtinguts justificaven una nova proposta, que és la que es va inaugurar ahir i es pot visitar fins al 23 de juliol.
L'exposició s'estructura en sis grans apartats: la feina en el suro, tant a la fàbrica com el treball domiciliari; les feines a bosc; l'entrada massiva de dones a les fàbriques a partir de la mecanització fins a arribar a ésser majoritàries; les causes d'aquest procés (bàsicament més disciplina i menor salari); la diferenciació sexual en els processos de producció; l'absentisme escolar fruit de la necessitat; la presència de dones en les cooperatives de producció taperes; la gairebé nul·la presència de dones com a propietàries de fàbriques; i el treball surer a les cases.
La feina a casa
La feina a casa representava per aquelles dones treballadores una doble jornada laboral a la qual es veien sotmeses. Això també ho toca l'exposició, que mostra la feina a la cuina, l'atenció a la mainada, iniciatives fallides com la casa bressol a Palafrugell, la indumentària i la higiene com a indicadors de classe, el lleure de la dona, el paper del matrimoni en la burgesia, etc.
Així mateix, es posa l'accent en l'educació de les nenes i dones, sempre al darrere de la dels nens i homes, la seva presència en les escoles laiques i racionalistes, el treball de l'església, quan les burgeses es convertiren en educadores de les obreres (El Patronato de Obreras) i el paper dels Ateneus Populars.
Un altre aprtat recorda la reivindicació i la solidaritat: les germandats, diferents de les dels homes, el seu paper en vagues i manifestacions, les cuines econòmiques i les cuines comunals obreres en èpoques de crisi, els canvis i les permanències en el món de la dona durant la República i la Guerra Civil.
El franquisme i el radical canvi en l'ideal i el paper de la dona que va suposar, amb el consegüent retorn al tradicionalisme, tampoc no hi falten.
Dones rellevants
Algunes dones rellevants per diverses causes són presents en l'exposició. És el cas d'Isabel Vilà (1843-1886) la primera sindicalista catalana. Àngela Clos (1897-1988), treballadora del suro, adscrita a la CNT i primera dona regidora de Palafrugell. Maria Girbal Riera (1873-1965) presidenta del Patronato de Obreras. Rosa Barris Delhom (1842-1931), la burgesia empresarial amb maneres aristocràtiques. Les germanes Oller, tres emprenedores: Anna Daussà (1884-1972), empresària surera, Maria Engràcia Ferrer (1902-2003), dona de despatx i novel·lista inèdita, i Teresa Carbó Comas (1908-2010), membre del POUM i esperantista.
L'exposició es completarà a l'auditori del museu amb un cicle de cinema, projeccions comentades, unes conferències, visites guiades i una lectura teatralitzada. Es projectaran les pel·lícules El secreto de Vera Drake (31 de maig), que posa sobre la taula el tema de l'avortament al Londres de la dècada de 1950; Calle Mayor (13 de juny), sobre la vida opressiva en una petita ciutat de províncies; La linterna roja (27 de juny ), que tracta sobre la poligàmia a la Xina de la dècada de 1920; Mi vida sin mí (4 de juliol), sobre la llista de coses per fer abans de morir d'una dona en un context complicat; Norma Rae (18 de juliol), que tracta sobre el procés de conscienciació política d'una dona i el seu compromís amb la lluita sindical.
Així mateix, el 7 de juny es presentarà el documental Del pintallavis a la bala, amb els comentaris d'Emília Marquès, palafrugellenca que durant la Guerra Civil treballà als tallers mecànics Trill.
Finalment, dues importants historiadores impartiran dues conferències. Mary Nash farà una conferència sobre "Les dones treballadores durant la República i la Guerra Civil", el 24 de maig, i Cristina Borderias farà una conferència tractant el tema "Famílies sureres al Palafrugell de 1920", el 14 de juny.
El 12 de juliol s'ha programat una lectura teatralitzada sobre la novel·la inèdita El pas de les hores de Maria Engràcia Ferrer. Coneguda com la "Gracieta evangelista", fou una dona que aconseguí traspassar la línia entre la feina a la fàbrica i el despatx.
A les dècades de 1960 i 1970 va publicar molts articles, col·laborava també a l'emissora de ràdio "La Voz de la Costa Brava".
