El quadre inèdit El naixement intrauterí és la primera obra surrealista de Salvador Dalí, la "peça clau" per completar el trencaclosques dalinià, segons l'empresa Art&Signature, especialitzada en la investigació, difusió i comercialització d'obra artística, que va presentar ahir la peça. Segons va explicar Tomeu l'Amo, pintor mallorquí i investigador de l'obra del pintor surrealista i autor del llibre El naixement intrauterí de Salvador Dalí, es tracta d'una peça "històrica" ja que és "l'única representació pictòrica" que l'artista va plasmar del seu naixement intrauterí, un tema que el va obsessionar tota la seva vida.

L'Amo ha estudiat aquesta obra, que va comprar en un magatzem de Girona, durant 25 anys. Ha conclòs que la peça -de la qual, segons admetia en una entrevista al Diari de Mallorca fa uns mesos, la Fundació Gala Dalí en nega l'autenticitat- representa el naixement intrauterí de Salvador Dalí a partir d'un ou, la seva transmutació química en el diví Dalí i l'assassinat i ascensió angèlica del seu germà.

La composició de l'obra, presentada ahir a Madrid, reflecteix la influència de tres dels "mestres" de Dalí: Watteau, Rafael i El Greco, i està dividida en zona terrenal i celestial, aplicant la proporció àuria o divina i el número 7, de manera que coincideix, segons Tomeu l'Amo, amb la descripció que Dalí fa de la seva visió intrauterina.

En el quadre, comprat pel pintor mallorquí fa 25 anys per 25.000 pessetes, Dalí representa un ou en flames, símbol de l'ou alquímic on l'èsser es transmuta per arribar a la seva immortalitat, al centre del qual l'artista es representa a si mateix com el fill de David i un arpa que representa la nostàlgia pel retorn al ventre matern.

El seu germà, encarnat per un àngel superior, interpreta el paper d'Orfea, mentre que d'altres àngels, icona daliniana, anuncien amb trompetes aquest important esdeveniment: dos el sostenen aplicant la seva força ascensional i dos més assassinen el seu germà, que inicia la seva ascensió angèlica.

Segons Tomeu l'Amo, sota l'aparent dedicatòria a un professor -"Al meu benvolgut professor en el dia del seu natalici 27-IX-96 Dalí"-, el geni de Figueres "amaga" la data del seu naixement intrauterí, una deducció a la qual han arribat a l'estudi realitzat del quadre utilitzant la numerologia per deduir aquesta data.

"Aplicant el codi Dalí, he aconseguit reinterpretar totalment o parcial gairebé un centenar de les seves obres", assenyalava ahir el pintor mallorquí.

A l'estudi de l'obra, hi ha participat també Carmen Sandalinas, experta en l'examen d'obres d'art i restauradora, qui va relacionar El naixement intrauterí amb l'autobiografia La vida secreta de Salvador Dalí i el relat que ell feia del seu naixement intrauterí, "que és una descripció del quadre".

Per a Sandalinas, encarregada de la seva restauració entre el 89 i el 90, l'obra, datada el 1921 quan l'artista tenia 17 anys, "no va poder pintar-se abans del 1909" pel tipus de pigment que utilitza, i revela que al revers hi va dibuixar una figura femenina que "no té relació" amb la composició inicial.

Una obra que n'explica més

Nicolás Descharnes, reconegut expert internacional en l'obra de Dalí i fill del seu biògraf Robert Descharnes, va assenyalar que l'obra no només és important pel que representa en si mateixa des del punt de vista personal en la vida de l'artista, sinó perquè "dóna sentit i explica" moltes altres obres.

Per a Descharnes, a la peça s'hi troben els fonaments del seu futur mètode paranoicocrític, a la vegada que dóna sentit a la dualitat de l'artista, que parlava constantment sobre Salvador Dalí i el diví Dalí.

José Pedro Venzal, expert en grafística i documentoscopia, assenyalava ahir que una falta d'ortografia en la dedicatòria en català i la luminiscència cromàtica han estat "claus" en la identificació de Dalí com a autor del manuscrit i la firma.

Venzal, qui ha analitzat més de 200 documents de Dalí per comparar l'escriptura i la firma, recordava ahir les "freqüents faltes d'ortografia" del pintor, especialment al confondre la b i la v, i assenyala que aquest error en la dedicatòria va ser corregit, "de manera que no és visible a simple vista, perquè el seu autor no volia que es veiés".