La formació banyolina Kitsch, a les portes del seu trentè aniversari, ha fet un nou pas en el seu trajecte musical juntament amb Mon a la Cova, excantant dels barcelonins Casual, amb qui s'han aliat per crear Kitsch a la Cova. Porten més d'un any treballant en la fusió de sons i cançons i el resultat es veurà per primer cop al Festival de la veu, (a)phònica, d'enguany. "Sorprendrà perquè redescobriran temes de Kitsch, Mon i Casual, amb un so nou, més fosc", avança el cantant de Kitsch, Lluís Costabella, que convida als seus seguidors i no seguidors a "perdre's" en aquesta cova on tothom hi trobarà els seus "fantasmes". Confien treure disc després de l'estiu, amb quatre temes inèdits i versions.

"Una revisió estilística en clau sinistra i fosca del temari de les dues formacions"" Així és com es presenta el concert estrena de Kitsch a la Cova (KAC) al programa del festival (a)phònica de Banyoles d'enguany que es farà el 21 de juny a l'Ateneu. Per Lluís Costabella, cantant, guitarra i l'ànima de la formació que va néixer al Pla de l'Estany el 1985 juntament amb Joan Pairó, que toca el baix, es tracta d'un nou punt en el camí que ha arribat d'una forma "natural" i "impulsiva".

De fet, han calgut mesos de feina per fer "casar" la veu de Mon amb els acords i el to dels temes que han reinterpretat. El resultat és que tothom ha arribat a un lloc nou: "En Mon no canta com ho fa habitualment i nosaltres tampoc tenim el nostre registre". Un dels fundadors de Kitsch explica que entre les novetats que han incorporat és que prescindeixen d'un bateria, defugint de les formalitats del rock, i utilitzen bases gravades. En Mon també ha passat a tocar la guitarra mentre que en Joan Pairó es manté al baix. Així doncs, Kitsch a la Cova està format amb tres membres dalt de l'escenari.

A banda de versions d'antics temes que han passat a ser "més foscos", com ara Vanitat del món, també presentaran quatre cançons inèdites, entre elles Joia, que formaran part del nou disc que sortirà després de l'estiu a través de Brandcamp. Per Sant Jordi es van avançar quatre temes d'aquest últim treball produït des del Santuari de Banyoles, el lloc d'assaig i estudi des d'on Kitsch s'ha gestionat i editat els seus últims treballs. El repertori que es podrà escoltar a Banyoles inclou també versions de bandes com Bauhaus i un tema en homenatge a Lou Reed.

"Estic segur que sorprendran, perquè no és ni Kitsch, ni Mon a la Cova ni Casual; és una cosa diferent, un nou estil i un so més fosc que hem vist que funciona", detalla Costabella.

La cova és un espai metafòric que encaixa molt bé en el punt en què es troben. "Amb Kitsch cantàvem amb agressivitat, en canvi amb KAC, la cova és com la de Plató, la realitat ja ens deixa d'importar perquè ara ens hem creat la nostra". I afegeix que una cova és fosca però que si hi vas amb una llum sempre hi ha coses per descobrir, com ara els propis fantasmes. En resum, "una cova és ideal per perdre-s'hi", diu.

El trentè aniversari

No és la primera vegada que Kitsch emprèn un nou gir. Com a creadors que són, assenyala Costabella, tenen una "necessitat imperiosa" d'expressar-se i no és la primera vegada que tanquen una porta per obrir-ne una altra. Amb tot, recorda que Kitsch no ha abaixat la persiana sinó que està en stand-by amb una data en ment: el 2015, moment en què la banda banyolina complirà 30 anys des del seu naixement.

Encara no hi ha res en ferm i hi ha diverses propostes a l'aire. Des d'una exposició, la publicació de la biografia, material inèdit, entre d'altres. "Primer hem d'estrenar disc amb KAC i després ja veurem què passa amb Kitsch; ara no és prioritari", diu Costabella de forma taxativa.