Un 50,7% de la població de Catalunya de més de quinze anys tenia el castellà com a llengua habitual l'any 2013, davant un 36,3% que utilitzava el català, un 6,8 que utilitzava les dues llengües i un 5,9 que va dir usar altres llengües, segons l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població 2013 fets públics ahir. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, al costat del director de l'Institut d'Estadística de Catalunya, Frederic Udina, i la directora general de Política ?Lingüís?tica, Ester Franquesa, van presentar ahir l'enquesta, en què un 94,3% de la població diu entendre el català, mentre que un 80,4% el sap parlar, un 82,4% el llegeix i l'escriu el 60,4%.

Mascarell va ressaltar que de l'informe es desprèn també que més del 95% % de la població declara entendre, saber parlar, llegir i escriure en castellà, mentre que també "creix de forma notable l'ús de l'anglès i altres llengües".

Analitzant el detall de les dades presentades, es constata com el castellà en els últims deu anys s'ha mantingut estable com a llengua inicial -la primera que es parla a casa- i ha augmentat com a llengua habitual, ja que el 2003 se situava en el 47,2% i, encara que el 2008 va baixar fins al 45,9%, el 2013 va arribar al 50,7%.

El català, de la seva banda, passa del 46% el 2003, al 35,6% el 2008 i hi ha un petit repunt els últims cinc anys fins a arribar al 36,3%.

Per àmbits territorials, a les comarques gironines el català és la llengua habitual d'un 51,5% dels habitants. Destaca que el català a l'àrea metropolitana de Barcelona el 2013 només és llengua habitual per al 27,8% de la població (el 2003 era del 37,1%), mentre que el castellà ho és per al 60%.

A les terres de l'Ebre és on més s'utilitza el català, un 73,8%, se?guit per les Comarques Centrals, un 63%, les terres de Ponent, un 61,9%, l'Alt Pirineu i Aran, un 61,3%. Al Camp de Tarragona i al Penedès el percentatge se situa entorn del 36%.

Cap a la normalització

Mascarell va atribuir les xifres del català a l'arribada d'unes 700.000 persones procedents d'altres països, moltes de Sud-amèrica, els últims anys, encara que va voler destacar que, a pesar del factor de globalització i de la incidència de les noves tecnologies a la societat actual, "el català segueix avançant cap a la normalitat social". Segons el seu parer, el català "se?gueix tenint capacitat d'atracció, hi ha una significativa voluntat d'aprenentatge i les noves generacions l'usen amb els seus companys de manera significativa".

El conseller va asseverar que en els últims 15 anys es detecta que el català "tendeix a la normalitat en un context demogràfic molt radical" i va defesar el model lingüístic que s'aplica a l'escola. En aquest context, va prosseguir, "el català camina sense posar en qüestió altres llengües com el castellà" i va afegir que a Catalunya "es consolida un model lingüístic plural, plurilingüe, amb el català tendint a la normalització plena, la qual cosa pot costar un quinquenni o dos". A la vegada, va destacar que "no cal baixar cap guàrdia i és necessari fer un esforç de polítiques públiques, de compromís social, fonamentat en la voluntat de la societat civil de tenir la llengua com a element de referència".

Reiterant les seves crítiques al Govern central per les seves polítiques, Mascarell va advertir que a Catalunya "el compromís amb la llengua és clar i si superem aquestes dificultats, aquests obstacles, el camí que marca l'enquesta és enormement positiva".