El poder artístic de l'anonimat

El món de l'art és imprevisible. Podem trobar tota classe d'obres i d'artistes. Alguns -no molts- famosos i cotitzats, del quals tothom parla i que omplen galeries d'art o museus arreu del món. Altres, invisibles i desconeguts per la majoria, immòbils, aïllats a casa o en el seu estudi, d'on "només surten" per comprar pa o alguna garrafa d'aigua. Però, què se sap d'aquest tipus d'artista? Què fa? Quines obres crea? On són? Totes aquestes preguntes ara les podem resoldre gràcies a un estudi minuciós que ha realitzat la nord-americaana Jo Farb Hernandez, directora del Department of Art & Art History de la Universitat de San José, a Califòrnia.

L'autora, que va venir fa uns anys a viure a Catalunya, es va interessar pels artistes amb l'estil "pre-fenici", més o menys tradicional, que treballen amb el que troben al seu entorn, sense cap tipus de formació acadèmica i amb un caràcter totalment idiosincràtic. Però, quan va començar a buscar aquests entorns o perfils artístics va observar, a diferència d'altres països, que en el conjunt d'Espanya no n'hi havia gaires. A partir de l'any 2000, gràcies a una beca atorgada per la Universitat californiana de San José, va seguir amb la cerca durant una dècada. Un treball que s'ha acabat transformant en un recopilatori biogràfic d'artistes trobats durant aquests anys. El resultat és un llibre anomenat SingularSpaces en el qual hi ha recollits un total de 45 espais "d'art brut", o com diu l'autora "Outsider art environments", construïts per artistes autodidactes d'arreu d'Espanya.

Aquests artistes han canviat el seu espai personal amb escultures, jardins o edificis; la majoria amb objectes trobats en el seu entorn natural: ampolles, fustes, escombraries, pedres, etc.

Catalunya és la regió amb més artistes "d'art brut" que hi ha recollits en aquest estudi, més que d'altres parts del país. Hi podem trobar Josep Pujiula "el Garrell", que va fer uns laberints i torres de fusta a la Garrotxa, o Jacinto García, que està construint un castell a les Fonts de Terrassa, o Xicu Cabanyes, que treballa des de fa molts anys en la incorporació al bosc de Can Ginebreda, al Pla de l'Estany, d'una bona part de la seva obra escultòrica. Tot i que les obres d'alguns com Pujiula, Cabanyes i García són força conegudes, n'hi ha d'altres que mai han estat documentades ni estudiades amb un ull professional, que queden representades en aquest llibre.

Jo Farb, que està instal·lada a Crespià, defineix el treball de cada artista com un complement vital de la seva vida, són autoretrats biogràfics. Aquests artistes són autodidactes, i no segueixen cap tècnica acadèmica, ni tampoc estan a cap "lliga" o circuit artístic. Explica l'estudiosa de Califòrnia que simplement fan art perquè els omple, perquè tenen ganes de fer-ho, sense cap ànim lucratiu ni egocèntric. Assegura que és una respiració fresca per a tots nosaltres, nous llenguatges, pensaments, o noves formes d'entendre el nostre entorn. Aquest tipus d'artista viu les 24 hores del dia treballant en la seva obra, com a conseqüència, o no, constantment està canviant la forma i els projectes que desenvolupa. El llibre, per tant, recull l'estatus d'un treball, d'una obra en un moment determinat que ara pot ser completament diferent del que es va retratar inicialment.

"Cadascú de nosaltres podem portar una expressió artística per explotar, que potser sortirà quan ens jubilem, com passa a molts d'aquests artistes", segons explica l'autora. El llibre ens ensenya una mostra de la immensa representació artística estatal, il·lustrant-nos així el poder artístic que resideix en l'anonimat.