Aquest vespre el Museu d'Història de Girona presenta La veu misteriosa del vell edifici, unes visites dramatitzades que fan reviure un episodi de la història local lligat a la comunitat caputxina que va habitar l'edifici fa més de dos-cents anys enrere. L'activitat que realitza la companyia Debòlit Teatre, es portarà a terme tots els dimarts d'agost, a les 10 de la nit. Les visites dramatitzades nocturnes, que des del 1999 ofereix el Museu d'Història de Girona, les nits d'estiu, s'estrenen avui, a les 10 de la nit, i es repetiran els dies 12, 19 i 26 d'aquest mes. Amb el títol de La veu misteriosa del vell edifici, revisarem una etapa breu però important en la història de l'edifici número 27 del carrer de la Força, quan va ser convent dels frares caputxins, i del que l'actual seu del Museu d'Història de Girona conserva la fesomia arquitectònica actual. Cal reserva prèvia i els preus són de 4 euros i 2 euros (la tarifa reduïda).

Un edifici amb història

Després d'anys d'obres, l'any 1774 va quedar acabat el convent, de gran senzillesa i pobresa franciscanes com prescrivia l'orde dels caputxins. Tant en les línies mestres com en els detalls d'ornamentació, tot era funcional. Els constructors van ser els mateixos frares, ajudats o dirigits per mestres de cases locals. Els materials que es van utilitzar van ser la pedra, el rajol i el guix. El disseny de l'església va ser innovador, va avançar-se dos-cents anys a la mentalitat post-conciliar. No tenia capelles laterals i l'altar major únic, estava en comunicació amb el cor, darrera del presbiteri.

Un dels detalls que encara ara sorprèn d'aquest edifici que acull el Museu d'Història de Girona, és el cementiri o dessecador situat a la planta baixa, que llavors era el soterrani. És un compartiment vorejat de divuit nínxols verticals i segons el ritual mortuori propi de l'orde, allà hi col·locaven els religiosos difunts asseguts i tapiats fins a momificar- se. Passats dos anys els cossos assecats s'extreien dels nínxols, els vestien amb els seus hàbits religiosos i els col·locaven en una habitació on podien ser contemplades per a la reflexió i devoció fraternal de la comunitat. Aquest ritual el practicava l'orde des del segle XVI. Aquest cementiri de Girona és l'únic exemple sencer de Catalunya, a Figueres se'n conserven les restes parcials d'un altre i ambdós estan relacionats amb el convents italians Barberini, de Roma i el de Palerm, a Sicília.