Un documental reconstruirà, a partir d'entrevistes, documents i recreacions d'escenes, la història de l'exili de la Verge de Núria a l'inici de la Guerra Civil. L'audiovisual, que parteix d'un llibre escrit pel matemàtic i expresident de l'Institut d'Estudis Catalans Manuel Castellet, vol resseguir el periple de la icona des que, davant l'esclat del fervor anticlerical dels milicians republicans, el capellà del santuari ripollès, mossèn Ventura, se la va endur a peu per la muntanya per enterrar-la, i fins al seu retorn, l'any 1941, després d'haver passat per França i Suïssa.
El matemàtic i exprofessor de la Universitat Autònoma de Barcelona va accedir a la història a través de la néta de Rafel Patxot, l'intel·lectual guixolenc que va custodiar la verge a Suïssa. La descendent del meteoròleg i escriptor guixolenc li va mostrar el dibuix que mossèn Ventura havia fet per recordar el punt exacte on havia enterrat la imatge per salvaguardar-la dels perills del conflcite. "Era com un mapa del tresor, indicava el paratge on havia amagat la imatge, per si no la podia trobar", explica Castellet, que juntament amb la productora Zeba Produccions ha impulsat una campanya de micromecenatge per a aixecar el documental.
Del clot on l'havia enterrat el sacerdot, la marededéu va ser traslladada a Bourg-Madame i hi va passar dues setmanes amagada dins la caixa d'un rellotge. "Quan va córrer la veu, aquest poble de la Cerdanya francesa es va convertir en un petit centre de pelegrinatge", continua. Explica Castellet que després d'una curta estada a la casa d'un canonge de Perpinyà, la verge va ser duta a l'abadia de Hautecombe, a la zona de la Savoia.
Finalment, d'allà va ser recollida el dia 1 de setembre del 36 per Rafel Patxot, i va creuar la frontera amb cotxe fins a Suïssa. Ja en territori helvètic, la talla va estar primer en una caixa forta d'una oficina bancària i finalment va acabar en mans del bisbat de Friburg.
La imatge no tornaria a terres catalanes fins al 1941, quan ha instàncies del Bisbat d'Urgell -del qual depèn el santuari- la van dur de Suïssa a Barcelona. Mossèn Ventura va ser, de nou, l'encarregat de tornar-la al Ripollès, repetint de nou el periple a peu per la muntanya, ja que explica Castellet que un aiguat feia impossible arribar de cap altra manera a la vall.
Per traslladar a la pantalla aquesta història, el documental combinarà dos aspectes: entrevistes de les persones que encara recorden els fets i documentació de l'època, i les recreacions del viatge de la imatge de la Mare de Déu.
El pressupost per fer aquest documental està comptabilitzat en uns 15.000 euros. D'aquesta quantitat, els impulsors del projecte en volen aconseguir 6.000 a través del micromecenatge i la resta provenen de diverses institucions: els Serveis Territorials a Girona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el Bisbat d'Urgell, el Consell Comarcal del Ripollès, l'Ajuntament de Queralbs i l'Ajuntament de Ribes de Freser.
Coincidint amb la festivitat de Sant Gil, aquesta setmana s'ha posat en marxa la campanya de micromecenatge de Verkami per aconseguir els 6.000 euros que es destinaran a la producció, gestió i realització de les recreacions; la gravació de les entrevistes o l'edició del documental.
A canvi de les aportacions econòmiques, els mecenes rebran recompenses com viatges amb el cremallera, estades a l'hotel Vall de Núria o lots de libres de diverses temàtiques i autors.
