Entre els molts actes amb què Sant Joan de les Abadesses viu per la seva Festa Major, cada any, el segon diumenge de setembre, cal destacar la presència de la sardana i el Ball dels Pabordes.El Ball dels Pabordes és interpretat a la plaça Major de Sant Joan de les Abadesses durant la Festa Major del Santíssim Misteri. El ball és executat per quatre parelles que vesteixen la indumentària senyorial pròpia.
L'origen del Ball dels Pabordes és incert, segurament nasqué lligat al culte religiós, ja que antigament era comú que es ballés dins de les esglésies com a ofrena a la divinitat. El 23 de juny de 1934 es va aprovar un reglament que conté una descripció ben detallada i s'ocupa de tots es aspectes del ball, la indumentària i la música. El ball s'executarà aquest any, el diumenge, dia 14, a les 5 de la tarda i el dilluns, dia15 a 2/4 d'11 de la nit i seguirà la interpretació de la sardana 50è. Aniversari del Ball dels Pabordes de Martirià Font. Aquest any els pabordes són: Dani Monells, Vanessa Rivero, Martí López, Anna Fageda, Lluís Ibañez, Esther Rovira, Eudalt Juncà i Mieria Carreira.
La sardana segueix essent protagonista de la Festa Major. El dia 13 els components de la cobla pugen fins el campanar del Monestir i s'interpreta la clàssica serenata per la cobla Jovenívola de Sabadell que el públic pot seguir des dels claustres on s'instal·la un pantalla per poder escoltar la música. El dia 14, s'oferirà el matí La sardana d'honor que cada any és dedicada a alguna persona vinculada a la població. En aquesta ocasió serà oferta a Josep Burniol Folcrà, que hi nasqué el 30 de gener de 1926 en un mas de pagès, per assumptes de feina deixà la població i s'establí al Maresme. Ha col·leccionat més de 250 quadres de compositors, cobles i personatges del món de la sardana. Actualment viu a Sant Andreu de Llavaneres i sovinteja molts jorns a Sant Joan.
El dilluns, dia 16, seguint una tradició es fan les sardanes a diferents llocs de la població, temps enrere, era davant de la casa de qui havia ajudat monetàriament a la festa, ara es fan a la plaça major, davant l'abadia, avinguda comte Gifré, al carrer de l' escultor Enric Pujol, al Ramon d'Urg i al Pompeu Fabra.
Cal destacar també que a tornaboda es celebra a la font del Covilar, lloc on s'inspirà Joan Maragall per escriure el seu poema La vaca cega, que roman gravat sobre la font i on s'hi faran, també, sardanes. La Festa acaba amb l'anomenada sardana llarga, en la qual es van repetint els llargs de la composició fins que els balladors o els músics diuen prou. Destaquem, ensems, que durant tos els dies de la Festa Major hi haurà una exposició de fotografies relacionades amb la sardana i la població.
flor de fajol
L'Associació Cultural i Sardanista Flor de Fajol, de la ciutat d'Olot, desenvolupa en el decurs de l'any una gran activitat en pro de la sardana, a més de participar en concursos de colles sardanistes. Enguany, aquests dies han marxat als Estats Units i allí, el proper diumenge dia 13 celebraran la Diada Nacional de Catalunya i ho faran al South Street Seaport, de Manhattan a Nova York, ballaran unes sardanes i donaran un petit curset a la gent que vulgui.
És una demostració més de l'esperit del sardanisme en pro de la nostra terra, una ambaixada, aquest cop als Estats Units, no únicament de la nostra dansa si no de la personalitat del nostre poble.
Sants Climent i corneli
No és per la importància de la festa, malgrat que totes en tenen, sinó, per adherir-nos a la nota que figura al peu del programa de la mateixa i que diu "Si no s'aconsegueix més assistència, la Festa haurà de deixar de celebrar-se". Esperem que enguany hi hagi força assistència i que no és perdi aquesta festa tradicional de la vila d'Amer. Aquesta església és del segle XVIII, fou l'antiga parròquia de Sant Climent d'Amer, a la vora del puig Alí o Galí, on hi ha ruïnes d'un poblat preromà, i s'hi trobaren ceràmiques del segle IV aC. Diumenge dia 14, és la Festa amb la celebració de la missa, arrossada i sardanes.
estrena d'una obra inèdita d'en Vicenç Bou a l'IEC
Aquest proper dijous, dia 18 al pati de la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), acollirà a dos quarts de 10 del vespre un concert per a cobla i barítona, amb la Principal del Llobregat. A part de descobrir el so d'aquest instrument, permetrà escoltar en primícia una sardana inèdita i o catalogada d'en Vicenç Bou. Aquesta composició la tenia la família sense tenir constància que era inèdita. Gràcies a l'ajuda i predisposició dels familiars d'en Vicenç Bou la Confederació Sardanista de Catalunya l'ha aconseguida per estrenar-la en motiu de la Capital de la Sardana, que aquest any és Barcelona. L'estudiós de l'obra d'en Bou, l'Oriol Oller, ha considerat que per la melodia de la sardana, no ha estat estrenada, ja que no coincideix amb cap altra de les composicions que es coneixen. A més a més, ningú en té constància que existís. Se'n desconeix l'any de composició. De totes maneres, les particel·les originals estaven juntament amb una altra sardana, que sí que és coneguda, La monja jove.
També es podrà gaudir de l'estrena de la sardana del mestre Jordi León Calamus Quintus. Aquesta peça l'ha compost expressament per Barcelona Capital de la Sardana 2014.
A més a més, aquest concert serà una excel·lent oportunitat per al gran públic d'escoltar en directe la barítona, el nou i curiós instrument desenvolupat per l'IEC. Els baritonistes solistes seran en Jordi Campos i en Jordi Figaró. La direcció musical anirà a càrrec d'en Marcel Sabaté. La barítona, és una tenora, diguem-ne reformada. El projecte recupera la iniciativa de Ricard Lamote de Grignon que, el 1948, va percebre la necessitat d'un instrument més greu que la tenora. La barítona, per tant, té l'objectiu de cobrir una carència tímbrica de l'agrupació tradicional catalana, ja que, els dos instruments més greus de la cobla, el fiscorn i el contrabaix, no tenen l'amplitud harmònica que pot oferir un instrument de doble canya.
