Celebrem els 50 anys de Càritas diocesana, i ho hem fet en comunió amb totes les Càritas de les nostres diòcesis de Catalunya.

Aquest cap de setmana, el primer d'octubre, un miler de voluntaris -uns 600 el divendres, i 1.300 el dissabte-, tècnics i responsables de les Càritas de Catalunya ens hem reunit a Girona per donar gràcies a Déu pel regal que són les Càritas, i per reflexionar sobre el nostre present i el futur en unes jornades al Palau de Congressos. Concretament, hem celebrat l'Eucaristia a la catedral i, per mitjà de ponències, tallers i "tastets d'experiències", hem viscut la fraternitat eclesial, hem compartit reptes i repensat la missió que hem d'exercir a Catalunya amb el nostre propi model d'Acció Social per collir i acompanyar els "últims". Alhora, volem reforçar el treball en comunió i coordinació com a Càritas Catalunya, activitat fonamental de la nostra missió com a Eslgésia.

Moltes gràcies a tots els qui sou Càritas pel vostre servei als pobres, necessitats, marginats... per mitjà de les nostres Càritas. Desitjo que sigui el Senyor Jesús que, mitjançant les meves paraules, us repeteixi: "Tenia gana, estava nu, no tenia sostre, estava caigut i ferit al camí... i em vàreu acollir, estimar i ajudar. Tot allò que heu fet a un d'aquests germans meus, per petit que sigui, m'ho heu fet a mi".

Càritas és l'Església que estima, acull, comparteix, dóna resposta a les necessitats, ajuda a prendre consciència de les desigulats i injustícies, ofereix futur i esperança. Per això és verificació de l'Evangeli que anunciem, celebrem, volem viure i actualitzem.

Alguns signes o miracles que aixequen a les persones, les guareixen, els retornen la dignitat... són possibles gràcies a Càritas.

El passat ens ajuda a ser conscients del present que vivim, tot valorant el que s'ha fet i descobrint el que avui ens cal fer i de quina manera. Però alhora ens fa pensar en el futur immediat. Tres qüestions o reptes:

-Una Càritas diocesana que és comunió de totes les Càritas, fins a arribar -si s'escau- a una comunió de béns. Tanmateix, també cal una necessària comunió i coordinació entre les Càritas Diocesanes de Catalunya.

-Una Càritas que cada cristià o cristiana sent com a cosa seva (extret del Full Parroquial).