El llibreter Josep Domènech i Ponsatí, treballador de la Llibreria Geli de Girona, va guanyar ahir el 13è Premi de Poesia a la memòria de Gabriel Ferrater, dotat amb 7.250 euros, amb l'obra El Càcol, inspirada a la població empordanesa de Calonge, que es va imposar a la trentena d'originals presentats.

Per a l'editor d'Edicions 62 i membre del jurat Jordi Cornudella, la poesia de Domènech i Ponsatí és d'aspecte "juganer, plena de jocs lèxics i sintàctics, un joc intel·ligent amb la llengua que fa còmplice el lector".

El poeta, nascut a Sant Feliu de Guíxols fa 48 anys i que també es dedica a la traducció des de la llengua portuguesa, té dos altres dos llibres de poesia publicats.

Durant l'acte d'ahir, Domènech i Ponsatí va reconèixer que es va retirar de la poesia fa un parell ?d'anys, "però El Càcol va ser el meu acte ultimàtum, que he acatat ?gai?rebé al peu de la lletra".

Finalista el 2007

Domènech Ponsatí va quedar finalista d'aquest mateix guardó el 2007 amb Apropiacions indegudes i Cia, quan quan es va imposar Albert Roig amb A l'encesa.

En aquella ocasió, per primera i única vegada en la història del premi, a banda de l'obra guanyadora, també es va publicar la finalista, pel seu valor.

A més de Cornudella, el jurat estava format per Xavier Folch, Francesc Garriga, Imma Monsó i Marta Pessarrodona.

Aquest prestigiós premi, organitzat per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, la comissió ciutadana Gabriel Ferrater i Edicions 62, suposa també la publicació del poemari durant la primavera de l'any vinent i una escultura de l'artista de Sant Cugat Pep Codó.

Amb el guardó, que en ocasions anteriors han guanyat escriptors com Marc Romera, Manel Ollé o Jaume Subirana, es recorda la figura del difunt Gabriel Ferrater, un dels autors més rellevants d'obres poètiques de la literatura catalana de postguerra.

Entre les traduccions de Domènech i Ponsatí hi ha el llibre de Daniel Galera Barba xopa de sang (L'Altra Editorial, 2014), el de Rubem Fonseca El cobrador (Labreu, 2010), el de Milton Hatoum Orfes d'Eldorado (Edicions de 1984, 2010), el de Graciliano Ramos Vides seques (Adesiara, 2010) o Josué Guimarâes Mentre la nit no arriba (Edicions de 1984, 2009).