Hi ha una cita de la Divina Comèdia que, amb dues pinzellades i mitja, condensa tota la cruesa de l'exili: a Dant no li fa falta més que una sentència anunciant el gust de sal d'un pa que no és el teu i la duresa del camí quan puges i baixes les escales d'una casa que t'és aliena perquè el lector s'empassi gola avall un glop de fel i malenconia. A Brian Friel, l'autor de Traduccions/Translations, només li fa falta una revisió cartogràfica aparentment anecdòtica en la Irlanda rural per posar sobre la taula la violència que suposa esborrar una llengua i amb la qual podem trobar més d'un paral·lelisme.

Són els anys 30 del segle XIX i un parell d'enginyers de l'exèrcit anglès es planten en un petit poble d'Irlanda per cartografiar el territori i traduir els seus topònims a la llengua de l'imperi -"estandaritzar", en diuen ells-. Alhora que els dos soldats treballen per canviar els noms en gaèlic de rierols, turons i paratges per d'altres completament arbitraris, coneixem la vida de la petita comunitat rural. Entorn del pati d'una escola de poble on un mestre borratxo i el seu fill coix ensenyen els vilatans a sumar, a llegir i a escriure en la seva llengua i a estimar els clàssics, el públic descobreix els seus temors per la collita, les xafarderies dels veïns i el que els vindrà, com una nova escola pública gratuïta on només s'educarà en anglès.

Un dels encerts de l'espectacle és, justament, la llengua i no caure en el parany de fer que uns empressin el català i l'altre el castellà: sobre l'escenari, els dos bàndols parlen català -uns amb deix rural, els altres estandaritzat-, però l'espectador sap que fan servir dues llengües diferents i nouvinguts i nadius es comuniquen entre ells amb l'ajuda d'un intèrpret que provoca més d'un embolic.

I si la traducció d'un parell de frases quotidianes ja n'elimina matisos, què no es perd quan esborrem la memòria dels noms i els canviem per d'altres que ens són aliens? "Aprenem-nos els noms nous i convertim-los en la nostrallar", diu un dels personatges. Impossible, sense llengua tot és exili.