«Alleujat perquè tot ha sortit bé», així es troba l'il·lustrador Antonio Hitos, després de tenir a les seves mans l'obra amb què
es va proclamar guanyador de la VII edició del premi internacional de novel·la gràfica FNAC-Salamandra: «Inercia» (Salamandra Graphic).
«Aquest matí he anat a l'editorial a buscar exemplars i els he agafat com buscant errors, a veure si estava tot correcte, però ha quedat com volia, molt bé, n´estic molt content. És un alleujament en veure que tot ha sortit bé i que arribarà a les botigues en les condicions en què jo l'havia concebut », va explicar l´autor dimecres passat, un dia abans que la seva obra arribi a les llibreries.
En les 128 pàgines de Inercia, Hitos ha deixat palès un estil propi al qual ha prestat molta atenció durant la realització d'aquesta obra per la qual també va rebre 10.000 euros. «Un còmic t'obliga a mantenir, sobretot a Inercia, unes coordenades estilístiques molt estrictes durant totes les pàgines perquè no hi hagi ruptures d'estil que allunyin el lector de la història que expliques», va matisar, en una entrevista amb l´agència Efe. Inercia explica la història de Jaime i Juan, dos amics encallats en la seva pròpia rutina que, com la major part de «la seva generació», apunta Hitos, viuen al dia intentant esgarrapar les escasses possibilitats que aquest món gran i egoista pot oferir a la gent petita.
En un esforç continu per adaptar les seves expectatives a un futur incert, els protagonistes hauran de prendre les decisions que els permetin sortir a la superfície. Els plans de vida que havien imaginat ja no valen res.
Així, l'òpera prima de l'andalús (Huelva, 1985) es converteix en el relat visual d'un estat d'ànim, on jardins mutants, paneroles parlants i ulls voladors empenyeran als personatges a entendre per què la desídia els ha paralitzat completament. Immers ja en el seu segon còmic, Hitos va avançar que, «tot i que està en una etapa preliminar», mantindrà «certa identitat» perquè el seu estil es faci «reconeixible».
Respecte al tema de la seva nova obra i l '«optimisme» del qual gaudeix en l'actualitat després de veure com el seu llibre arriba a les llibreries, ha reconegut que el «to» a l'hora d'enfrontar-se a aquest treball és el mateix que tenia amb Inercia. «Encara que la meva situació personal sí que s'ha vist millorada amb el premi, la realitat de l'entorn en el qual visc segueix sent la mateixa que quan vaig començar a fer Inercia. Aquesta sensació d'apatia del moment incert que tenim els joves segueix sent igual, però la història nova no se centra en això, és una cosa més complexa», va concloure l´autor, qui des de fa uns anys resideix a la ciutat de Barcelona.
L´autor se suma a una onada de dibuixants que, amb la crisi econòmica com a teló de fons, han aconseguit crear un nou estil a l´hora de crear novel·les gràfiques. Històries quotidianes, amb algun toc surrealista, però amb les quals qualsevol es pot sentir fàcilment identificat.
