Les comarques gironines lideren l'ús social del català en la comunicació entre les petites i mitjanes empreses, segons revela l'Informe de Política Lingüística de 2013.

L'informe inclou un estudi realitzat per la PIMEC segons el qual la comunicació de les petites i mitjanes empreses gironines es produeix en general en català en un 85% dels casos, amb els clients en un 68,3% i amb els proveïdors en un 64,7%.

Rere les comarques gironines hi ha les comarques de la Catalunya Central, amb un 82,2%, 66,4% i 67%, respectivament. Després ve Lleida (77,7%, 75,4% i 67,8%), Tarragona (68,8%, 54,7% i 54,5%) i finalment Barcelona (62,7%, 50% i 53,1%).

"El català ha vençut"

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va lliurar ahir l'Informe de Política Lingüística de 2013 a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i posteriorment el va presentar en roda de premsa, en un acte en el qual Mascarell va dir que si la situació actual del català es compara amb la realitat de fa 100 anys, "es pot dir que el català ha vençut".

L'informe diu que el 94% dels adults de més de 15 anys entenen el català, més del 80% el saben llegir i parlar, que gairebé tres milions de persones que no té el català com a llengua materna el saben parlar.

Entre els joves de 15 a 30 anys és l'idioma que més creix com a llengua habitual respecte al 2008, i ja l'usen un 36,4%, davant del 31,5% que ho feien fa cinc anys.

Mascarell va explicar que l'ús del català torna a pujar després de la caiguda dels anys 2003-2008, i que es manté el poder d'atracció de la llengua, que ja és l'idioma matern del 31 % de la població, encara que arriba fins al 36,3% el nombre de persones que la consideren com la seva llengua d'identificació.

El conseller va comentar, amb relació a la situació demogràfica, que el 63,7% de la població catalana, xifrada en 7,5 milions d'habitants, ha nascut a Catalunya, el 18,8% a la resta de l'Estat i el 17,5% a l'estranger, quan el 1981 només l'1,5 havia nascut fora.

Va remarcar que, malgrat els canvis demogràfics, Catalunya ha tingut una gran capacitat per normalitzar l'ús del català i d'altres llengües, aconseguint mantenir un estàndard de qualitat lingüística molt elevat, i que alguns ciutadans acaben per parlar castellà, català i una tercera llengua en l'àmbit familiar, com l'àrab.

Segons l'informe, més de 600.000 persones tenen el català com a llengua habitual, encara que no sigui la seva llengua materna, i constata que creix en un 6,2% el percentatge de població que parla català amb la mare i que l'usa amb els fills, cosa que per a Mascarell significa que a Catalunya el procés de transmissió lingüística entre generacions és favorable al català.

L'estudi revela que per al 56,5% dels nascuts a Catalunya el català és llengua habitual, mentre que entre els nascuts en altres llocs de la resta d'Espanya aquest percentatge baixa al 8,7%.

El català és la llengua habitual a cinc dels vuit àmbits territorials de Catalunya, Terres d'Ebre (per a un 73,8% de la població), a les comarques centrals (63%), Ponent (61,9%), Alt Pirineu i Aran (61,3%) i Girona (51,5%).

On menys català es parla és al Camp de Tarragona i el Penedès, amb un 36%, i en l'àmbit metropolità barceloní, amb un 27,8%, on el castellà és llengua habitual de la majoria de la població.

On més s'usa el català és en la relació amb la Generalitat i amb els ajuntaments, on ho fan gairebé la meitat dels ciutadans, i on menys és en grans superfícies comercials i en les relacions amb l'administració de l'Estat, menys del 36%.

A l'entorn laboral, el català és la llengua que més es parla (en un 45%), mentre que el castellà l'usa el 42,8% de la població, i un 8,2% combina les dues llengües.

A les botigues petites, el 44% usa el català, i en la petita i mitjana empresa el 69,7% el té com a llengua habitual.

En els mitjans de comunicació, el català té una presència del 35,3% a la premsa diària, davant del 48,4% del castellà, i d'un 43,9% en la ràdio davant del 45% del castellà. A la televisió, revistes i Internet predomina l'espanyol, (entre el 83 i el 89%), mentre que el català se situa en el 47,8%, 12,9% i 41,7%, respectivament.

En l'àmbit judicial és on la presència del català és menor, ja que només s'usa en el 12,4% de les sentències, amb tendència a la baixa, seguit de l'àmbit cinematogràfic.

En documents mercantils com el Registre de la Propietat, només el 17,8% és en català, i en els registres l'ús difereix, des del 72,17% del Jutjat 1 de Manresa, fins al Jutjat número 17 de Barcelona, on el 0,04% dels documents es redacten en català.