La surrealista història d'un llogarret d'Occitània que va aparèixer als mitjans de comunicació com l'únic lloc de la Terra que sobreviurà a la fi del món profetitzat pels maies el 2012 desencadena una invasió a la petita i tranquil·la vila de Bugarach. Allà eren Salvador Sunyer, Ventura Durall i Sergi Cameron per filmar-ho.

Sóc excursionista. Em recomana fer el pic de Bugarach?

Sí. El que no et recomanaria es pujar-hi el mes de desembre amb un boig exquizofrènic d'acompanyant i sense llanterna. Es va fer de nit quan estàvem a dalt per filmar.

Què van trobar en aquesta petita i encisadora localitat occitana on els ovnis havien d'acudir a salvar la humanitat?

Allò era ple de policies vigilant la muntanya. A França hi ha sectes que practicaven suïcidis col·lectius als anys 70 i 80, i tenien por d'això. Alguns d'aquests visionaris deien que si saltaves al buit, vindria un ovni i et salvaria. Tota la muntanya era vigilada pels militars, també per helicòpters i per espeleòlegs per dintre les coves.

Espeleòlegs?

Allà hi ha de les grutes més profundes d'Europa. Jules Verne s'hi va inspirar per escriure Viatge al Centre de la Terra, i Spielberg per Encontres en la tercera fase. A l'edat mitjana, els càtars perseguits desapareixien dins les coves i no els trobaven mai. És un lloc de místics. Els hippies van anar allà als anys seixanta per viure en plena natura a l'aire lliure.

Va arribar a veure el garatge d'ovnis que suposadament hi havia al cim, a poc més de mil dos-cents metres d'altura?

Ovnis no en vam veure, però és cert que passaven coses rares. Vam veure diversos meteorits, els telèfons mòbils quedaven amb la pantalla en blanc i els rellotges s'aturaven. No som gent esotèrica, som racionalistes, i aquests misteris continuen essent un enigma per a nosaltres.

Quin era l'objectiu del cineasta creador?

Per a nosaltres més important que tot això era que un poble de 200 habitants que vol viure tranquil es veu envaït arran d'una notícia que surt a tots els diaris del món i s'omple de gent i de periodistes. A partir d'aquí comencen a arribar tipus estrafolaris i bojos d'arreu del món. Vam estar gravant durant un any.

D'alguna manera, el fenomen desencadenat per una suposada profecia maia sobre la fi de món el 31 de desembre de 2012 era una bona ocasió per retratar el món d'avui?

No volíem fer una pel·lícula oportunista, sinó que tot plegat va ser una bona excusa per parlar de la crisi espiritual d'Occident. L'alcalde del poble es frega les mans per la difusió i la revalorització dels terrenys, uns pares volen promocionar el seu fill mag perquè es faci famós, un personatge vol aprofitar per canviar el món...

Alguna cosa més que un retrat costumista...

Volem mostrar la reacció de la gent. No és que s'hagi d'acabar el món físicament el 31 de desembre de 2012, sinó que la gent esperava un canvi mental de la societat i que les coses començarien a anar bé. Se superarien els problemes del canvi climàtic i les guerres actuals.

Un canvi de mentalitat?

El buit espiritual abans l'omplien les religions, ara la gent necessita creure en alguna cosa, i aquesta és la crisi espiritual. La pel·lícula mostra la gent que busca i sempre busca per omplir l'esperit d'alguna cosa que no troba. Però l'impacte mediàtic i la invasió que provoquen en la seva recerca afecta la gent del poble que vol viure en pau, i el propi fenomen no deixa de convertir-se en un retrat de la societat actual.

Com va començar tot plegat?

Vam descobrir amb sorpresa que tot plegat va néixer d'una broma, això és a la pel·lícula, però cal veure-la per saber el final.