Seguint una tradició de 74 anys d'existència, el passat dia 1 se celebrà el Concurs de Colles Sardanistes a Girona, que significa pràcticament la cloenda del Campionat, organitzat pel GEiEG.
Un total de 48 colles, vingudes de tot Catalunya feren llurs rotllanes a la plaça Calvet i Rubalcaba (plaça de Lleó), on es decidí el Campionat de Catalunya de Colles Grans, els finalistes infantils (la final d'aquesta categoria se celebrarà a Valls el proper 16 de novembre) i es proclamaren els guanyadors de la Territorial de les Comarques Gironines i de la Catalunya Nord.
Les colles dansaren les sardanes amb la participació musical de la cobla Ciutat de Girona.
En la categoria de Grans, aquest ha estat el resultat final: 1a. Mare Nostrum, de Barcelona; 2a. Tarragona Dansa, de Tarragona; 3a. Xàldiga, de Barcelona; 4a, Mans Amigues, de Cassà de la Selva; 5a Encís, de Manlleu; 6a. Mirant al Cel, de Sabadell.
Semifinals infantils: 1a. Estel de la Gavarres, de Cassà de la Selva; 2a Arquiris, de Vic; 3a Petits Tarragona.
Campionat Territorial de les Comarques de Girona i de la Catalunya Nord: Grans: Mans amigues de Cassà de la Selva, Veterans, Aires Gironins del GEEG, de Girona, Juvenil, Montgrí 2000, de Torroella de Montgrí, Infantil, Estel de la Gavarres, de Cassà del Selva.
En el concurs es pogué comprovar la bona salut de la dansa catalana, hi foren presents colles de veterans, les millors colles grans, les millors colles infantils i també les colles d'alevins de la territorial de Girona.
camí dels degollats, a montserrat
A sota el monestir de Montserrat, a l'aparcament dels autocars s'inicia el camí dels Degotalls. És a tocar de les parets que es desplomen des dels plans de la trinitat, situats 200 m per sobre del camí.
El recorregut està ornamentat amb monuments a artistes de renom i majòliques evocadores de diverses advocacions marianes: esteles i medallons s'han anat posant al llarg del recorregut en memòria d'homes il·lustres de Catalunya, Mossèn Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Emili Vendrell, Pep Ventura o Pompeu Fabra.
Cal destacar el monument a la sardana (El Mur a Pep Ventura) i el monument a la Dansa Catalana, ambdós col·locats per l'Obra del Ballet Popular.
El primer, instal·lat del 1954 és una paret de dos metres i mig d'altura i set de llargària, amb el bust de Pep Ventura. A la part central s'hi han posant claus de tribut de diferents organitzacions sardanístiques, recentment hi col·locà el seu l'Agrupació Sardanista L'Avenç, d'Esplugues de Llobregat.
L'altre, seguint el camí, hi trobem el Monument a la Dansa col·locat el 1964, on s'instal·là, també fa pocs dies el tribut de testimoniatge de l'Esbart Joaquim Ruyra, de Blanes.
DISC de la CONTEMPORÀNIA
La cobla Contemporània presenta la sisena col·lecció discogràfica de producció pròpia, anomenada Dedicats.
En el primer volum del Dedicats 1 oferiren onze sardanes i tres nous arranjaments de música emblemàtica de la nostra terra; El cant de la senyera, L'estaca i Els segadors.
Els moments patriòtics han inspirat el compositor i representant de la cobla Contemporània, Agustí Serratacó i Costa, per proposar noves versions amb format de cobla. Emocionant de debò.
La introducció escrita del llibret ha anat a càrrec de Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural. La sardana inicial és Òmnium, de Maria Mercè Navarro, dedicada al 40è aniversari de l'entitat a Sabadell. A més a més es pot gaudir de deu sardanes més, d'Agustí Serratacó, Joan Benavides, Tomàs Gil, Jordi Sanahuja, Francesc Xavier Cassanyes i Pau Asènsio.
llibre "jo no sóc res, sóc músic"
Acaba d'aparèixer el llibre d'Esteve Molero Jo no sóc res, sóc músic. Es tracta d'una invitació personal a la música i als instruments catalans. La primera part conté reflexions divertides però profundes sobre el món de la música, els intèrprets i els instrumentistes, explicades de manera plana i entenedora. La segona és una introducció a l'ús dels instruments de cobla, un tractat tècnic que dóna informacions i consells per a estudiants i professionals. El llibre inclou un CD amb 18 peces musicals per a cobla.
independència i sardanes
Són la gran majoria de sardanistes, balladors i cobles que opten per la Independència de Catalunya. Fins i tot cal destacar que la Cobla Selvatana, amb una sardana del seu tible, Jordi Feliu, n'ha compost una reivindicant aquest objectiu. En ella la part del darrer, la del metall, interpreta el ritme de la sardana, mentre els de davant, la fusta, es posen dempeus i canten a viva veu el mot Independència. No hi ha dubte que aquest diumenge els sardanistes anirem a votar.
