EXPOSICIÓ SONADA AL MUSEU D'ULLASTRET. La mostra per primera vegada dels cinc caps sencers enclavats trobats en jaciments ibèrics de Catalunya ha despertat una gran expectació.Un dels cranis excepcionalment ben conservats i enclavat amb un clau de vint centímetres capta l'atenció del públic.Les proves de diagnosi per la imatge (tomografia axial computeritzada 3D i radiografia digital) es van realitzar a l'Hospital de Palamós. Reconstrucció facial hipotètica d'un dels individus joves enclavats. Ferran Mascarell i Joan Pluma comenten l'exposició en l'acte inaugural d'ahir.
El Museu d'Arqueologia de Catalunya va inaugurar ahir a la seva seu d'Ullastret una impactant exposició que per primera vegada aplega els cinc cranis sencers enclavats trobats els darrers anys a Catalunya i pertanyents a la cultura ibèrica.
La mostra, visitable fins al maig de 2015, repassa la història iber i explica com els caps travessats per claus servien com a símbols de poder. A més, es pot veure la reconstrucció facial d'un dels cinc cranis descoberts.
Titulada Els caps tallats d'Ullastret. Violència i ritual en el món iber, l'exposició, inaugurada ahir pel conseller Ferran Mascarell, mostra els resultats de dos anys d'investigació científica entorn de cranis travessats per claus de grans dimensions, que els guerrers ibers penjaven a les façanes dels seus edificis per advertir els enemics de la fi que podien fer, i alhora reforçar la imatge dels propis líders i cohesionar la pròpia comunitat.
Després de la lluita, els guerrers passaven pel camp de batalla, tallaven el cap als vençuts, s'enduien el trofeu de guerra al seu poblat, l'escorxaven i els travessaven de banda a banda amb un clau de vint centímetres de llargada per penjar-lo clavat a la paret en un lloc ben visible.
La troballa, feta l'any 2012 durant unes excavacions arqueològiques al Puig d'en Reixach d'Ullastret de restes cranials -entre elles dos cranis sencers enclavats excepcionalment ben conservats-, va motivar la investigació, els fruits de la qual es presenten parcialment en aquesta exposició.
Els arqueòlegs van desenterrar els cranis prop d'una zona amb edificis importants i tot apunta que, una vegada abandonat l'assentament ibèric, els caps es van desprendre de la façana i van caure al carrer, on van romandre durant més de dos mil anys.
La intenció d'aquesta recerca, que continuarà els propers anys, és poder trobar respostes a preguntes com a qui corresponen els cranis?, com varen morir aquests personatges?, els van clavar el clau en viu?
Aquestes preguntes s'han pogut resoldre gràcies a un treball de laboratori que ha inclòs radiografies i altres proves dutes a terme a l'Hospital de Palamós.
L'observació detallada dels ossos evidencia lesions, com ara talls i cops, producte de fets violents dels quals varen ser víctimes, a més a més de les marques provocades durant la posterior manipulació de les despulles per transformar-les en elements d'exposició pública.
Segons les conclusions, dels cinc individus, quatre tenien traces de cops d'espasa al cap per ferida de guerra. D'aquests ferits a cop d'espasa, tres van sobreviure a aquestes ferides, i van morir després per alguna altra causa o ferida a la resta del cos.
Si bé no s'ha pogut avançar gaire en l'estudi genètic de les restes, s'ha confirmat que la majoria són d'homes, que no estan emparentats per via materna i que pertanyen als grups de poblacions antigues pròpies del nord-est de la península Ibèrica.
Un home de 16 a 18 anys
L'anàlisi de la dentadura dels dos cranis conservats sencers ha permès saber que un pertanyia a un home d'entre 16 i 18 que quan va morir patia un desequilibri nutricional, i l'altre va morir amb més de 40 anys. Un treball de reconstrucció facial ha permès reconstruir la imatge del rostre del jove, com mostra l'exposició.
El ritual dels caps tallats tavessats per ferros troba exemples europeus de la mateixa època esporàdicament a Bèlgica, Alemanya i Suïssa. Es considera un ritual cèltic, característic del sector mediterrani del sud de la Gàl·lia i del territori ibèric immediat, del qual cada cop hi ha més evidències materials.
La imatge plàcida de l'Empordà d'avui, amb els seus pagesos i ramaders cantat per Josep Pla, no s'ajusta a la crua realitat d'aquestes mateixes terres fa "només" dos mil dos-cents anys, quan les planes regades pel Fluvià, el Daró i el Ter eren un món en conflicte permanent on es practicava una crueltat salvatge.
