La carismàtica botiga Discos Coll del carrer Argenteria de Girona abaixarà definitivament la persiana després de la campanya nadalenca, i concentrarà l´activitat a la botiga que la mateixa família té a la plaça Marquès de Camps.
És la fi d´un establiment que va obrir portes l´any 1966 dedicat en principi al petit electrodomèstic, en una de les múltiples iniciatives de l´emprenedor Lluís Coll, que ja regentava una botiga del mateix ram a la plaça del Lleó, avui continuada pels fills.
Com que un dels electrodomèstics en auge era el tocadiscos, la clientela exigia discos, i l´esposa del senyor Coll, la Dolors, va agafar afició a la música i va iniciar una activitat complementària que amb els anys esdevindria la principal a les botigues que la família va anar obrint a Platja d´Aro i a Girona.
L´interès per la música es va transmetre al germà gran, l´Esteve, i també va tocar l´ànima del segon, en Daniel, que es va convertir així en la cara visible de la botiga de l´Argenteria, a la qual ha dedicat ben bé quatre dècades de la seva vida, sempre al costat de la Mariàngels, companya inseparable des de la tendra adolescència.
De Pink Floyd a Pink Floyd
Daniel Coll (Girona, 1957), recorda que el negoci de la música ja havia agafat rellevància l´any 1970, quan ell havia acabat de fer el soldat, i la família va inaugurar la botiga de Platja d´Aro.
«El 1970 va ser l´any de l´Atom heart mother, de Pink Floyd, un grup que queda associat als orígens de la nostra botiga i que també quedarà associat a la seva fi, perquè precisament ara acaba de sortir l´últim títol de la banda britànica, The endless river», comenta Daniel al Diari de Girona, tocat per la inevitable emoció del record dels anys viscuts.
La dècada dels setanta va ser la més creativa, segons el punt de vista d´aquest especialista en el comerç del disc.
Per les seves mans van passar milers d´àlbums d´artistes mítics com Carlos Santana, Bruce Springsteen, Julio Iglesias, La Trinca o Serrat, per esmentar només alguns dels grans noms, als quals cal afegir els fenòmens d´El Club Super 3, Sopa de Cabra, Els Pets i, més darrerament, Manel.
«A mi m´agradava molt la música i feia recomanacions al públic. Abans el públic es deixava orientar perquè no hi havia tanta informació. Avui entra gent que en sap més que tu», reconeix Daniel.
«La gent venia els dissabtes a preguntar per les novetats, jo els aconsellava tal i tal altre artista i, al final, confiaven tant en tu que només d´entrar et preguntaven directament: "avui què tens per a mi?"».
Durant l´entrevista, els grans i vetustos altaveus de Discos Coll escupen el darrer d´U2, Songs of innocence, una de les novetats d´aquesta campanya de Nadal.
Per a Daniel, el fet que els artistes d´aquest Nadal (Pink Floyd, U2, Queen o Serrat) siguin els mateixos de fa vint anys no és només una ironia, sinó també un símptoma de l´immobilisme de les grans empreses discogràfiques, en un sector en profunda i vertiginosa trasformació.
Abans, per la botiga desfilava més d´una desena de representants de la indústria discogràfica amb una maleta a la mà que contenia les novetats i que el botiguer havia d´escoltar, amb oïda de facultatiu, per escollir quins incorporava a les prestatgeries.
En canvi, la digitalització i Internet han portat altres canals de difusió de la música i «moltes botigues especialitzades i també les grans companyies editores han anat tancant perquè el volum de negoci no dóna per mantenir-les», comenta.
Fa escassament tres dècades, al Barri Vell de Girona hi havia un munt de botigues de discos: Erato, Sobrequès, Philips, Fausto Dalmau, Perfils, Record Gold, Nou Disc, Eiximenis i, per descomptat, Discos Coll.
Eren els anys daurats per a les grans companyies discogràfiques com Belter, Hispavox, EMI, Polidor, RCA, CBS, Ariola... un món que s´apaga mentre en Daniel i la Mariàngels van anunciant als clients que a partir del gener seran a Marquès de Camps.
«M´agradaria que aquesta botiga de l´Argenteria fos recordada com el lloc on la gent va descobrir els artistes que han posat sintonia a la seva vida», conclou Coll.
