La publicació del volum La vida lenta, que inclou els textos de tres dietaris inèdits de Josep Pla, dels anys 1956, 1957 i 1964, ofereix un "autoretrat moral" de l'escriptor, de qui es descobreix la seva forma de vida, els seus sentiments de tristesa i insatisfacció o el seu alcoholisme.
Diari de Girona va informar dissabte d'aquesta novetat editorial, que comporta la sorpresa de donar a conèixer l'opinió de Josep Pla contrària a la dictadura: "El fàstic físic que em fa Franco em deprimeix", va deixar escrit el 1956.
Publicats en castellà i català per Destino, l'artífex de l'edició i el pròleg, el professor Xavier Pla (UdG), va explicar ahir en roda de premsa que no es tracta del millor llibre per conèixer l'escriptor empordanès, perquè són materials sense "ambició literària", encara que sí que permeten seguir el seu dia a dia, des de a quina hora s'aixecava -generalment molt tard- fins al que menjava o amb qui s'entrevistava i sopava.
Segons el seu parer, el més "fascinant" és que la suma i l'acumulació de notes banals constitueix el seu "autoretrat moral" i permet "accedir al taller de l'escriptor". "Pla -assenyala el prologuista- es posa davant el mirall i no s'agrada gens, amb una vida horrorosa, que potser s'autoimposa".
En aquest punt, va reconèixer que les notes posen en evidència la distància que hi havia entre el Pla públic, un home irònic, hedonista, materialista de la vida, que deia gaudir del menjar, i el que vivia a la casa familiar, amb 4 graus de temperatura a l'hivern a la cuina, mal adormit i mal menjat.
Preguntat sobre per què s'ha optat ara per la publicació d'aquests diaris, va comentar que fa un temps els seus hereus van oferir els textos a l'editorial (els dietaris de 1956 i 1964 són complets, mentre que el de 1957 conté només dos mesos) i després de transcriure'ls va considerar que tenia valor posar-los en coneixement dels lectors, que a dia d'avui segueixen demandant l'obra del narrador.
Josep Pla, que en les primeres notes està a punt de complir 59 anys, mostra al llarg de les pàgines sensacions de "tristesa, depressió, insatisfacció i desànim". "És un escriptor amarrat a l'escriptura, mentre la vida passa per davant de les finestres del Mas Pla", apunta l'encarregat de l'edició.
Una vida, segons l'editor Jordi Cornudella, que es constata "lenta i avorrida, excepte quan va de viatge".
Vida d'adolescent alcoholitzat
Per a Xavier Pla, "portava una vida d'adolescent alcoholitzat, pensant que havia de deixar de beure, dient que havia de lluitar contra això, però acabant cedint de manera fatal i inevitable".
L'escriptura d'aquestes notes, de matinada, perquè patia d'insomni, dormint molts dies a partir de les vuit del matí i fins a les quatre de la tarda, era "com una espècie de catarsi quotidiana", en un moment de "soledat moral per la insatisfacció que té davant la seva literatura, gens content amb el que ha escrit, ni amb les crítiques que rep".
D'una altra banda, en el dietari de 1964 es veu com reprèn la iniciativa de donar forma literària als seus dietaris de joventut, dels anys 1918 i 1919, que desembocaran en la seva obra més coneguda, El Quadern Gris, del que gràcies a aquestes notes se sap que acaba a l'octubre d'aquell any.
Sota la censura del règim
També gràcies a La vida lenta, el lector sabrà que el dia 15 de maig de 1956 escrivia sobre el "fàstic físic" que li provocava Franco o que el gener del mateix any creia que "la censura està insuportable. Em trobo en un moment de depressió irreparable. Potser seria hora de prendre una decisió i marxar. Aquest país és asfixiant".
En canvi, les notes que escriu sobre un viatge a Itàlia i Grècia el 1956 transmeten felicitat.
En l'any 1964 al·ludeix a una dona important en la seva vida, Aurora, resident a l'Argentina en aquell moment, i de qui assegura que hauria pogut ser "un paradís per al final de la vida, que haurà estat tan poc paradisíaca".
Aquell mateix any, el dia 1 d'abril, coincidint amb la commemoració dels 25 anys del final de la guerra civil, anota: "25 anys de pau -és a dir, de misèria, de policia i d'indignitat".
Es tracta, com va remarcar Xavier Pla, d'una persona que en aquest període, a diferència d'altres de la seva vida, viu en un "ambient de catalanitat absoluta i antifranquista".
Del llibre, destaca també la fotografia inèdita de la portada, de John Langdon-Davies, amb l'escriptor a la porta de casa seva, a Llofriu, camisa i sabatilles blanques, boina i un etern cigarret entre les mans.
