Juan Goytisolo i Gay (Barcelona, 1931) ha guanyat el Premi Cervantes 2014, considerat el Nobel de les Lletres en castellà. El ministre de Cultura, José Ignacio Wert, ha llegit aquest dilluns al migdia el veredicte del jurat, que ha destacat la "capacitat indagatòria en el llenguatge i les propostes estilístiques complexes" de l'escriptor i la "seva voluntat d'aproximar" les diferents cultures. Goytisolo, que ara és a Marràqueix, rebrà el premi en una cerimònia que tindrà lloc el proper 23 d'abril a Alcalá de Henares. El premi Cervantes és atorgat pel Ministeri de Cultura i està dotat amb 125.000 euros.

Juan Goytisolo (Barcelona, 1931) resideix actualment a Marraqueix després de molts anys de viure fora de l'Estat. L'any 1956 es va instal·lar a París, on va treballar com a assessor a l'editorial Gallimard, i tretze anys més tard, al final de la dècada dels 60, es va traslladar als Estats Units, on va exercir de professor, concretament a la Universitat de La Jolla, i posteriorment a Boston i Nova York.

L'escriptor barceloní va formar part del Parlament Internacional d'Escriptors i és president del jurat de la Unesco que selecciona les obres mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Coneixedor i estudiós del món àrab, ha contribuït a través d'articles i assajos a donar a conèixer aquesta realitat al continent europeu. A més, ha impulsat la designació per part de l'organisme de la plaça de Xemáa el Fna de Marraqueix com a Patrimoni Oral de la Humanitat.

Les seves primeres novel·les -'Juegos de manos' (1954), 'Duelo en el paraíso' (1955) o la trilogia formada per 'El circo' (1947), 'Fiestas' (1958) i 'La resaca'- es consideren adscrites al realisme crític. A partir de la trilogia formada per 'Señas de identidad', 'Reivindicación del conde don Julián' i 'Juan sin tierra', es va produir un punt de ruptura en la tradició literària espanyola fins al moment, segons destaca el Ministeri de Cultura.

Des d'aleshores, ha explorat vies noves i ha publicat novel·les com 'Makbara', 'Paisajes después de la batalla', 'Las virtudes del pájaro solitario', 'La cuarentena', 'La saga de los Marx', 'El sitio de los sitios', 'Carajicomedia' o 'Telón de boca'. Als anys 80, va publicar dues obres autobiogràfiques 'Coto vedado' i 'En los reinos de taifa'. D'altra banda, també va escriure 'El furgón de cola', 'Blanco White', 'Contracorrientes', 'Cronicas sarracinas' o 'Aproximaciones a Gaudí en Capadocia'.

Pel que fa les seves col·laboracions periodístiques, s'han recollit a 'Pájaro que ensucia su propio nido' i 'Contra las sagrades formas'. A més, va viure de prop els conflictes de Bòsnia i Txetxènia, entre els anys 1993 i 1996, i va publicar diversos reportatges a 'El País'.

Fins ara, ha rebut altres premis destacats com el Premi d'Assaig i Poesia Octavio Paz (2002), el Premi Juan Rulfo (2004), el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2008), el Premi de les Arts i les Cultures de la Fundació Tres Cultures (2009) i el Premi Quijote de les Lletres espanyoles a l'obra de tota la seva trajectòria (2010).

Les seves obres han estat traduïdes a l'anglès, francès, l'alemany, el polonès, l'eslovac i romanès, entre d'altres.