Els arqueòlegs responsables del jaciment prehistòric de Roca Foradada, al Pla de l'Estany, han expressat la seva satisfacció per poder anunciar que aquest era un assentament humà de Neandertals que no només hi feien estada per sobreviure a partir dels recursos d'un entorn favorable, sinó que també hi havia una indústria lítica o taller de fabricació d'eines per escorxar els animals caçats i dur a terme altres tasques domèstiques.

Els prehistoriadors i arqueòlegs Alfons Díaz i Albert Aulines, codirectors del jaciment conegut com a Roca Foradada, situat al municipi de Fontcoberta, van presentar recentment les troballes realitzades durant les campanyes d'excavació dutes a terme entre el 5 i el 14 de març, i també entre el 18 al 30 d'agost, aquesta amb el suport d'estudiants de la UdG.

Roca Foradada presenta nombroses evidències d'assentament a l'aire lliure de comunitats humanes actives fa entre 80.000 i 40.000 anys. Situat a pocs metres de la coneguda com a Platja d'Espolla, al veïnat de Melianta, aquest jaciment està considerat un dels "més interessants" del Pla de l'Estany per l'"excepcionalitat" dels materials recuperats en superfície. "Alguns dels sondejos van donar resultats molt esperançadors", va dir al Diari de Girona Alfons Díaz, segons el qual es confirma que allà hi havia "una zona de tall d'eines", però a més a més, la presència d'eines amb un tall viu indica que era també "un campament estacional" d'homes de Neandertal.

Entre les troballes, l'arqueòleg i director dels treballs destaca "un nucli polièdric de quars de dimensions considerables que ens informa que allà, enmig d'una zona calcària, no hi va arribar accidentalment arrossegat per l'aigua, sinó que va ser transportat per l'home; és el que anomenem una aportació antròpica".

Un altre aspecte a destacar és l'ampliació de la zona d'excavació amb la intenció d'establir una delimitació del jaciment. "En un parell de sondejos vam trobar material fins a una profunditat d'1,40 metres respecte del nivell de pas, cosa que indica que tenim un jaciment d'alta potència que pot proveir de material arqueològic d'interès, ja que a més profunditat, més informació, perquè les restes hauran estat més preservades". I un tercer sondeig a tocar del bosc "ens parla d'una extensió del jaciment més gran que no pensàvem", afegeix Díaz.

A un parell de quilòmetres de Roca Foradada hi ha la confluència dels rius Ser i Fluvià, amb algunes terrasses fluvials, els indrets ideals de proveïment de pedres per a la indústria lítica. "És un lloc amb aigua abundant, un bon lloc de caça i amb frondosa vegetació per a recollir fruits silvestres", comenta l'arqueòleg.

L'equip que investiga el jaciment somnia amb obtenir recursos per poder comparar resultats amb els obtinguts en excavacions a coves o abrics a la mateixa comarca i en altres indrets, a fi i efecte de confegir una visió més globalitzada de la dinàmica ?cultural de les comunitats de neandertals de la zona. La previsió és de continuar excavant l'any vinent. Es tracta d'una zona on a la dècada de 1980 es van recollir unes dues mil peces tallades segons la "tècnica del Musterià", que és la tècnica dels neandertals del paleolític mitjà. També s'hi ha documentat la "talla levallois" i la "talla discoïdal".

La Roca Foradada és un dels nombrosos jaciments arqueològics descrits per Joan Abad i la gent de l'Associació Arqueològica de Girona fa més de trenta anys, i durant moltes dècades sense excavar.