El secret d'una bona calçotada és la sala on hi suquem els calçots. Sent fidels a la realitat, els impulsors del nou joc 'Calçotada Wars' han donat a la carta de la sala la màxima puntuació i importància. Tot i això, com a qualsevol calçotada, no hi faltarà la llenya, el foc, la graella, els calçots o, fins i tot, el porró i el pa amb tomàquet. Es tracta d'un joc de cartes que vol ser un "antihomenatge al menjar més festiu català" i, a través de l'humor i unes normes senzilles, "guanyarà el jugador que pugui menjar més calçots", segons han detallat els seus impulsors, Marc Miquel i Ricard Muntané. Com indica el seu nom, el joc també tracta de "jugar brut" i robar el màxim de cartes del contrincant.

'Calçotada Wars' és un joc de cartes que simula tot el procés d'una calçotada. Un dels seus impulsors, Marc Miquel, ha explicat en una entrevista amb l'ACN que l'objectiu del joc és "fer una calçotada amb cinc elements: la llenya, el foc, la graella, els calçots i la sala". De fet, aquest últim és l'element més important, ja que "és l'última carta que has de col·locar en una calçotada i la que realment puntua". A més, hi ha altres cartes especials que "donen dinamisme al joc" com ara el porró, el pa amb tomàquet, el davantal, la botifarra o les pinces. El joc compta amb un total de 110 cartes i està pensat per a un màxim de sis jugadors.

El nom del joc no és fortuït i, segons ha explicat el segon soci de l'empresa, Ricard Muntané, la filosofia és que "en comptes de fer una calçotada conjunta, cada jugador ha de fer la seva i per això haurà de robar i posar traves als altres jugadors, és el concepte d'una guerra". A més, el joc també té un punt "pervers", ja que "tothom sap les cartes que té tothom, tot i que no saps el valor que tenen, fet que aporta un punt d'especulació i tensió", ha detallat Miquel.

Un joc que parteix de zero i amb vocació internacional

Els impulsors de 'Calçotada Wars' han explicat que un dels trets diferencials del joc és que "parteix de zero". És a dir, "no hem catalanitzat ni posat la marca dels calçots en un joc que ja existeix, sinó que es tracta d'un joc amb dinàmica pròpia", ha apuntat Muntané. Segons ell, les normes s'han pensat "per poder plasmar una calçotada dins d'un joc" i "li hem donat la volta per fer-lo més punyent". De fet, Muntané creu que la calçotada "és un ritual molt divertit, que presta molt a fer un joc".

El joc està disponible en sis idiomes (català, castellà, anglès, francès, alemany i xinès) amb l'objectiu "d'arribar al màxim de participants possibles d'arreu del món", ha detallat Miquel. A banda de les cartes, el joc inclou un llibret on s'explica de manera simple què és una calçotada perquè "qualsevol persona que hi jugui es faci una idea del que suposa fer un àpat d'aquestes característiques". "Hi ha un punt de desvergonyiment, perquè si altres cultures exporten a fora, perquè no ho podem fer nosaltres?", s'ha preguntat Marc Miquel.

Una aventura que neix amb 'La Puta i la Ramoneta'

El Marc Miquel i el Ricard Muntané van crear fa més d'un any l'empresa Catalan Games per promocionar els jocs de temàtica catalana. El seu primer projecte va ser el joc de cartes 'La Puta i la Ramoneta', que a través d'una campanya de micromecenatge a Verkami van poder fabricar i, fins ara, n'han venut més de 3.000 exemplars. "Si la 'Puta i la Ramoneta' no hagués anat bé ja haguéssim tancat la barraca, però va funcionar molt bé", ha detallat Miquel, qui ha explicat que l'objectiu de l'empresa és "agafar conceptes genuïnament catalans i explicar-los de forma divertida".

Els impulsors de l'empresa també han optat en aquest segon projecte per a l'autoedició. "S'ha vist que l'autoedició pot funcionar i això permet que no només les grans marques fabriquin jocs", ha explicat Muntané. De fet, creu que és un concepte en expansió perquè "fenòmens com el 'youtube' han fet que la gent s'hi llenci" i també els sistemes de micromecenatge, "que permeten reduir una mica el risc".

El joc com eina crítica i educativa

Miquel i Muntané creuen que tant a Catalunya com a l'estat espanyol, a diferència de la resta d'Europa, "anem molt endarrerits amb el tema dels jocs d'autor". Miquel ha explicat que a Alemanya hi ha una gran cultura i s'organitzen fires on hi acudeixen més de 400.000 persones. "Tot i que s'han normalitzat molts àmbits culturals, el del joc encara no", creu Miquel, qui ha afegit que "des de l'escola el joc es vincula a connotacions perilloses i creiem que s'ha d'explicar que en el joc hi ha una gran eina crítica i educativa".