Les conseqüències del canvi climàtic, que ja està instal·lat al món, impacten amb més força en els països pobres i el medi rural, un fenomen que els especialistes denominen "bretxa adaptativa". "Als països desenvolupats, el ciutadà està més protegit, però en els països pobres, la població està més exposada als canvis derivats del canvi climàtic, com ara el ressorgiment de malalties que es transmeten per insectes", va explicar Simon Anderson, director del grup de canvi climàtic de l'institut IIED, de la Gran Bretanya.

Anderson, qui s'ha incorporat aquest cap de setmana a la XX Conferència sobre el Canvi Climàtic que se celebra a Lima (Perú), va participar la setmana passada a Bilbao en la jornada Klimagune 2014 organitzada pel Centre Basc per al Canvi Climàtic (BC3) i la Universitat del País Basc (UPV / EHU).

Aquesta jornada es va centrar en el canvi climàtic i el medi rural, ja que encara que la majoria de les investigacions en aquest àmbit se centren en la indústria, el transport i el medi urbà, el medi rural és responsable del 14 per cent de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, que són els causants del canvi climàtic segons dades difoses pel BC3.

D'aquest percentatge, el 31 per cent correspon al sector ramader; el 13 per cent a l'aplicació de fertilitzants sintètics i el 10 per cent a la desforestació tropical.

Anderson va precisar, en una entrevista amb Efe, que algunes de les activitats rurals que contribueixen al canvi climàtic també són el canvi d'ús del sòl, en deixar anar l'aire el carboni que es troba sota terra, així com el metà expulsat pels animals.

Després de posar èmfasi que el canvi climàtic "ja és inevitable, encara que es reduïssin les emissions a zero", aquest investigador va alertar que els impactes "més severs", com inundacions, sequeres o despreniments de terres afectaran més al medi rural perquè depèn en major mesura dels recursos naturals.

Els països pobres també patiran les pitjors conseqüències d'aquest fenomen perquè tenen menys protecció pública i sanitària, i va posar l'exemple de Kenya, on l'increment de la temperatura ha permès l'accés a zones d'altura d'insectes que transmeten malalties, com la malària. "Kenya no és el país més pobre del món, però el seu sistema sanitari no pot enfrontar-se al canvi i la conseqüència important és un augment de la mortalitat infantil", va dir.

"Part de la solució", segons Anderson, seria la instauració d'un impost sobre el carboni, mesura promoguda per alguns economistes, al que caldria afegir la fixació d'objectius de reducció d'emissions "ambicioses" i legislacions estatals que incloguin aquestes metes per al país, amb independència de qui el governi.

En el medi rural, la solució "raonable i molt factible" consistiria en canviar els mètodes de producció amb vista a mantenir el carboni en el subsòl i incrementar la superfície dels boscos, ja que els arbres absorbeixen CO2 i a més creen un microclima favorable per a la producció agrícola. Va ressaltar també que en l'actualitat existeixen tecnologies per fer el pas a produccions més ecològiques, sense necessitat de passar per la fase d'un ús "no eficient" de l'energia.

Sobre la reunió que se celebra a Lima, Anderson va considerar que el gran repte és elaborar un nou protocol, que substituirà l'actual protocol de Kyoto.