Aquest diumenge és tradicionalment anomenat "diumenge Gaudete", perquè Nadal és a prop. El cant d'entrada oficial de la litúrgia recull una expressió de l'apòstol Pau als cristians de Filips: "Viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. El Senyor és a prop" (Fl 4, 4-5).

Cal fer memòria de l'exhortació apostòlica del papa Francesc "La Joia de l'Evangeli", però també de l'encíclica del beat Pau VIGaudete in Domino, de la qual el Papa actual fa memòria en la seva exhortació.

En les prioritats pastorals per a aquest curs 2014-2015 es remarca que la primera prioritat ha de ser "la joia de creure o creure amb joia".

Per què? El papa Francesc ho deixa molt clar: "El gran risc del món actual, amb la seva múltiple i aclaparadora oferta de consum, és una tristesa individualista que brolla del cor còmode i avar, de la recerca malaltissa dels plaers superficials, de la consciència aïllada. Quan la vida interior es tanca en els propis interessos, ja no hi ha espai per als altres, ja no hi entren els pobres, ja no s'hi escolta la veu de Déu, ja no s'hi gaudeix la dolça alegria del seu amor, ja no hi batega l'entusiasme per fer el bé. Els creients també corren aquest risc, cert i permanent. Molts hi cauen i es converteixen en éssers ressentits, queixosos, sense vida. Aquesta no és l'opció d'una vida digna i plena, aquest no és el desig de Déu per a nosaltres, aquesta no és la vida en l'Esperit que brolla del cor de Cris ressuscitat.

Hi ha cristians l'opció dels quals sembla la d'una Quaresma sense Pasqua. Però reconec que l'alegria no es viu de la mateixa manera en totes les etapes i circumstàncies de la vida, de vegades molt dures. S'adapta i es transforma, i sempre roman almenys com un brot de llum que neix de la certesa personal de ser infinitament estimat, més enllà de tot. Comprenc les persones que tendeixen a la tristesa per les greus dificultats que han de patir, però a poc a poc cal permetre que l'alegria de la fe comenci a despertar-se, com una secreta però ferma confiança, fins i tot enmig de les pitjors angoixes: "Em trobo lluny de la pau, he oblidat el benestar [...]. Però quelcom porto a la memòria, quelcom que em fa esperar. Que l'amor del Senyor no s'ha acabat, no s'ha exhaurit la seva tendresa. Cada dia es renoven. Gran és la seva fidelitat [...]. És bo d'esperar en silenci la salvació del Senyor [...] (extret del Full Parroquial).