L'escultor gironí Paco Torres Monsó ha mort aquesta nit als 92 anys. A principis d'any havia patit un atac de cor i, a causa de diverses complicacions de salut, ha mort a l'Hospital Santa Caterina de Salt. El 2013 rebia el Premi Nacional de Cultura en Arts Visuals per la seva dilatada trajectòria. Entre les obres més significatives hi ha les lletres 'A, B, C, Q' (1980) o 'Llapis' (1981), ambdues instal·lades als carrers de Girona, ciutat a la que sempre ha estat molt arrelat. L'Ajuntament de Girona ha lamentat la seva pèrdua. "L'obra i la persona de Torres Monsó representen l'esforç, el treball continuat, la recerca constant, la innovació i l'experimentació", ha destacat l'alcalde, Carles Puigdemont.

L'escultor gironí Paco Torres Monsó ha mort aquesta nit als 92 anys. A principis d'any havia patit un atac de cor i, a causa de diverses complicacions de salut, ha mort a l'Hospital Santa Caterina de Salt. El 2013 rebia el Premi Nacional de Cultura en Arts Visuals per la seva dilatada trajectòria. Entre les obres més significatives hi ha les lletres 'A, B, C, Q' (1980) o 'Llapis' (1981), ambdues instal·lades als carrers de Girona, ciutat a la que sempre ha estat molt arrelat. L'Ajuntament de Girona ha lamentat la seva pèrdua. "L'obra i la persona de Torres Monsó representen l'esforç, el treball continuat, la recerca constant, la innovació i l'experimentació", ha destacat l'alcalde, Carles Puigdemont

L'escultor Paco Torres Monsó ha mort aquesta nit l'Hospital Santa Caterina de Salt. A inicis d'any havia patit un atac de cor que l'havia obligat a estar ingressat a l'Hospital Josep Trueta. Ahir, però, el van traslladar fins al centre hospitalari de Salt on ha perdut la vida. Tenia 92 anys, dels quals més de 70 els ha dedicat a l'art de l'escultura. Fins als darrers temps ha tingut actiu el seu taller de l'avinguda Santa Eugènia de Girona.

Entre d'altres reconeixements, va rebre el premi Athenea Persones de la ciutat de Girona l'any 2002 en reconeixement a la seva "vasta dedicació a l'escultura i a l'art en general i per la seva vinculació a la ciutat de Girona". El 2013 li van atorgar el Premi Nacional de Cultura d'Arts Visuals. El jurat destacava que el seu pas per París als anys cinquanta i per Londres als seixanta li dóna "una visió internacional de l'art, del context històric i de l'humanisme de postguerra".

Un reconeixement que l'artista va rebre entre bromes i assegurant que se'l mereixia. "Què deu fer que els premis i els reconeixements sempre els donen a última hora", es preguntava llavors, sorneguer.

Nota de condol de l'ajuntament

Després de saber-se la mort de l'escultor, l'Ajuntament de Girona ha fet una nota de condol recordant la vinculació que Torres Monsó sempre ha tingut amb la seva ciutat natal. "L'obra i la persona de Torres Monsó representen l'esforç, el treball continuat, la recerca constant, la innovació i l'experimentació", ha destacat l'alcalde, Carles Puigdemont.

Entre les obres més significatives hi ha les lletres toves 'A, B, C, Q' (1980) o 'Llapis' (1981), ambdues instal·lades als carrers de Girona. De fet, el 2014 l'Ajuntament de Girona va escollir la reproducció a escala reduïda de la seva obra de les lletres - que es pot veure a la plaça de Pompeu Fabra al davant de la seu del Govern-, com a nova distinció institucional del consistori.

L'última exposició de Torres Monsó, 'Drone', es va poder veure del 3 d'octubre del 2014 al 18 de gener d'aquest 2015 al Bòlit_La Rambla i Bòlit_StNicolau.

Una dilatadíssima trajectòria

En els seus setanta anys de carrera artística continuada, l'artista s'ha deixat portar per diferents corrents, des del cubisme constructiu, passant per l'informalisme, el pop art, el neodadaisme fins a l'art conceptual, per citar-ne alguns. Va aprendre d'Arístides Maillol, va treballar a Barcelona amb Enric Monjo i Josep Clarà i, després, es va deixar influir per noves corrents i va experimentar amb noves formes i materials.

I sempre des de la seva visió d'artista contemporani, que s'avança en el seu temps i que està molt pendent de tot el que l'envolta. Durant aquest temps es va endinsar en d'altres camps i fins i tot va fer cinema amb Ava Gardner.